En un acte amb quinze ampolles de vi buides i dues petites d'aigua plenes, un esprai per matar virus, un rellotge d'arena voluminós, un bodegó floral kitsch en una torreta terrosa i roses vermelles acolorint l'escena, el col·lectiu literari Lola Palau va presentar ahir en societat el llibre de relats Dies de roses i vi. Un acte amb una seixantena d'assistents a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om en el qual dotze dels catorze escriptors de la Catalunya Central que formen el grup van llegir breus passatges dels contes inspirats en la viticultura del territori. Només hi van ser físicament absents Xavier Mas Craviotto, que viu a Anglaterra, i Jordi Cussà, que sovinteja poc l'exterior en aquest estrany temps de pandèmia que ens toca viure.

Cap d'ells, però, va obrir la trobada contingudament festiva que va durar una hora. El protagonisme de l'obertura se'l va endur Joan Soler, enòleg i president de la DO Pla de Bages amb qui, com va avisar Garcia, «va començar tot».

«Aquest llibre és ple d'històries amb les característiques dels vins de la nostra terra», va apuntar Soler mentre anava cobrint de flors algunes de les botelles fosques que emmarcaven l'escenari. Amb ell va començar tot el dia que va acceptar el convit a dinar per parlar de les varietats nostrades davant d'uns escriptors atents a les seves paraules per capir-ne un mot, un significat, una metàfora que els fes de trampolí per crear un conte.

Anna Vilajosana, presidenta de la delegació del Bages-Moianès d'Òmnium Cultural, va remarcar que «els autors han parlat molt del nostre paisatge, l'han integrat en el relat», i va destacar el fet que el nom del col·lectiu sigui el d'una dona, Lola Palau, que va ser filla d'uns indians instal·lats a Barcelona i es va casar amb l'artista calafí Alexandre de Riquer. L'enòleg es va afegir al comentari de Vilajosana remarcant «el paisatge social i humà que explora les fragilitats humanes i les comparteix».

«No va ser un dinar, va ser un atracament», va matisar Pep Garcia, amb el seu humor característic, recordant aquella trobada al voltant de la taula amb Joan Soler. I, un a un, va fer pujar a l'escenari els escriptors per fer-los llegir un fragment dels seus relats: David Clusellas, Llorenç Capdevila, Maria Dolors Guàrdia, Jordi Estrada, Joan Pinyol, Pilar Duocastella, Josep Maria Solà -a qui li queden 5 dies per jubilar-se, va remarcar el presentador assenyalant el rostre de satisfacció del calafí-, Miracle Sala, Imma Cortina, Zulima Martínez, Jaume Huch -l'editor responsable de la publicació del volum a través del segell berguedà Edicions de L'Albí-, i ell mateix.

La veu de Mas Craviotto va sonar en un missatge enregistrat pel navassenc, mentre que les paraules de Cussà les va llegir Garcia amb anècdota inclosa. El presentador va recordar que, inicialment, l'autor berguedà li havia enviat unes línies sobre la seva última novel·la. Geni i figura.

«Us devem un brindis», va confessar el presentador, adreçant-se a un públic que hauria agraït una copa per rematar la vetllada. Però, si el Procicat no hi té res a dir, cadascú la pot prendre en la seva bombolla llegint aquests Dies de roses i vi.