Cinc pel·lícules van canviar el rumb del cinema espanyol a finals dels anys 50 i principis dels 60, i una d’elles es va rodar a Manresa ara fa sis dècades. A més de l’estrena fora de l’estat de Viridiana (1961) de Luis Buñuel, Marco Ferreri va dirigir El pisito (1959) i El cochecito (1960) i Luis García Berlanga va realitzar Plácido a la capital bagenca, el març del 1961, i El verdugo (1963). «Es va passar del neorrealisme al tremendisme i la sàtira», va comentar Manuel Quinto, crític cinematogràfic i articulista d’aquest diari, en la xerrada que va tenir lloc dijous a l’Espai Plana de l’Om en el marc de la Setmana Plácido. «Aquestes cinc pel·lícules van situar el cine espanyol al nivell europeu», va afegir.
Moderada per Joan Barbé, la taula rodona amb testimonis i participants en el rodatge va aplegar Paquita Blanch, que hi va fer d’extra i als seus 88 anys encara rememora amb lucidesa i bon humor les vivències d’aquell ja llunyà 1961; Enric Macià, que com la seva companya d’activitat és un actor de llarga trajectòria en el teatre amateur de la ciutat i un veterà de la Innocentada; i l’esmentat Manuel Quinto, que va tractar Berlanga en temps del Fecinema. A la platea també hi havia Pepita Guals, companya de teatre de la Paquita que també va fer d’extra.
La trobada va començar amb una salutació en vídeo de José Luis García Berlanga, fill del director, que també va fer carrera en el camp audiovisual i ara exerceix de cuiner en un restaurant de Madrid. «Plácido és la millor pel·lícula del meu pare, s’ha de veure tres o quatre cops perquè sempre hi veus coses noves», va afirmar, després de donar les gràcies a l’organització de la Setmana.
Paquita Blanch va rememorar un cop més la caiguda involuntària que va patir a les escales de l’escenari al qual havia de pujar en una escena del film: «em tremolaven les cames, i Berlanga es va posar a riure i em va dir si ho podia repetir perquè no ho havien gravat». Per una setmana de feina, li van pagar 600 pessetes.
Enric Macià no va prendre part en el rodatge, però va viure el gran ambient que es va generar a la ciutat, un aspecte en el que van coincdir els presents. «Què recordes d’aquells dies, a part de mirar les cames de les actrius», li va deixar anar Barbé a un manresà que és un pou d’anècdotes. «Recordo que el gos del Navarro de les cadires es va crospir el pollastre que representava que s’havien de menjar els rics a la pel·lícula, i ell en va haver de pagar un de nou», va explicar: «aleshores, els pobres dinaven bacallà i els rics pollastre, ara és al revés». Macià també va fer memòria del bar del seu tiet, on hi entraven els tècnics del film a escalfar-se amb l’estufa en aquell fred mes de març del 1961.
Manuel Quinto, per la seva part, va apuntar que «Berlanga era una persona encisadora, sempre era simpàtic amb tothom, despreocupat d’ell mateix i preocupat per l’altre». El crític va reconèixer que «gràcies a ell vam poder dur moltes figures al festival» i de les converses que hi va mantenir va recordar que el director «va anar als Oscars sense nervis perquè sabia que guanyaria Bergman. Allí va conèixer la Jane Mansfield i l’Angie Dickinson, que acompanyaven l’expedició espanyola, i va departir amb directors de la talla deFord, Huston i Zinnemann. Aquest darrer, «no entenia com havia fet tot allò amb un pressupost tan baix».
Vint fotos més de la pel·lícula
L’Associació Memòria i Història de Manresa publica una vintena de fotografies més del rodatge de Plácido en l’espai dedicat al film a memoria.cat. Les imatges, moltes desconegudes, són majoritàriament de la filmació a la capital bagenca, però també n’hi ha tres del rodatge de la part final a Sant Andreu del Palomar, a Barcelona, i una de grup amb els equips artístic i de producció a Montjuïc. El conjunt és part de la col·lecció del manresà Francesc Escala Bartrolí, que les ha cedit a l’entitat per difondre-les a la web.
Més de 700 persones veuran la cinta avui arreu de la ciutat
La Setmana Plácido viurà avui un dels seus plats forts: la projecció de la pel·lícula de Berlanga en 10 espais de la ciutat. A les 18 h, i amb les 500 localitats disponibles ja exhaurides, el film es veurà a l’Espai Plana de l’Om, Els Carlins, Escola La Font, Escola Serra i Húnter, General Store, Montepio de Conductors, Nou Casal Mión, Sala 2000 (Institut Lacetània) i Casal de la Gent Gran de Valldaura. Qui no tingui encara la seva invitació, pot entrar a www.galliner.cat o bé anar a les taquilles i agafar-ne una pel passi de les 21 h al Teatre Kursaal. Ahir, en tancar edició, ja s’havien dispensat 200 entrades; per tant, almenys 700 persones s’asseuran avui a veure l’obra de Berlanga en una iniciativa que vol reivindicar el fet d’anar al cinema com una experiència comunitària i, alhora, portar «Plácido» als barris de la ciutat. Inicialment, s’havia de projectar en 24 locals, però finalment es va haver de reduir la llista per falta d’acord econòmic amb la firma distribuidora de la pel·lícula.
Diumenge es clourà la Setmana Plácido amb la pintada d’un mural de 6 x 8 metres al pati del Kursaal. L’activitat està coordinada per l’escenògraf Josep Castells i l’artista Txema Rico i convida la gent a participar-hi pintant un dels petits fragments del mural. Només cal inscriure’s al web del Galliner o la taquilla del Kursaal.
