Espectacle. Aquesta és la paraula que resumeix el concert que va viure el festival Vibra dissabte, protagonitzat per Oques Grasses, un dels grups més estimats en l’àmbit català. Després del llançament del disc Fans del Sol, ara fa un parell d’anys, el conjunt osonenc es va aturar per descansar i inspirar-se per al seu proper projecte, que van pràcticament inaugurar al Palau Firal. El disc es diu A tope amb la vida i iguala -o fins i tot supera- el llistó que el grup va deixar durant la gira anterior. 

Els assistents van escalfar motors amb els ritmes caribenys de les Maluks. D’una pluja que va anar i tornar durant tota la tarda ja no en quedava ni rastre a les 10 de la nit. Va ser aleshores quan, entre llums i música èpica, entraven a l’escenari els Oques Grasses per començar un concert que va durar una hora i mitja de manera ininterrompuda. Els instruments, fusionats amb la característica veu del vocalista, van omplir tot el recinte amb unes sonoritats més elèctriques que mai. 

A més, el grup va jugar amb les ganes del públic de sentir les noves cançons en directe i també amb l’emoció de recordar els seus temes més mítics. Així, tot i començar amb Elefants, del darrer disc, de seguida van posar la vista enrere recordant altres cançons, com Sta guai i Cara de cul. 

Amb molt bon humor

La diversió i les riallades també van ser presents durant tot el concert. Fins i tot hi havia moments en què el vocalista no podia evitar esclafir de riure i havia de deixar de cantar. Però això no va ser cap problema gràcies al públic, que, completament entregat, recitava totes les cançons al peu de la lletra i a ple pulmó.

 De fet, la sinergia entre el grup i el públic va ser innegable, fins al punt que, en diverses ocasions, els músics baixaven de l’escenari per reunir-se  amb el públic. Tot i que no es podien moure de l’espai marcat per la cadira, els assistents van seguir les coreografies que el grup proposava. La felicitat lluïa mascareta.

«Ja ens hem posat molt romàntics avui». Era hora d’anar acabant i, amb aquesta frase, van donar lloc a la traca final amb una barreja dels temes més sonats de la banda. Com diu una de les cançons del seu darrer projecte, van «petar-ho», i el públic, embogit, ho corroborava cridant que no en tenien prou.

L’èxit final va demostrar-se amb Passos importants, que posava fi a un concert amb la majoria dels assistents sense samarreta, un gest ja tradicional quan es tracta d’aquesta cançó.