La veu de Maria Arnal va transformar la Seu de Manresa en un espai desconegut, també més místic. Amb el fantàstic joc de llums que va deixar a les fosques l’interior de la Seu, l’espectacle de Maria Arnal i Marcel Bagés va redescobrir una sonoritat i lluminositat noves en un dels espais més especials de Manresa. Clamor va vibrar i va fer vibrar el púnlic assistent del Sons del Camí.

«La gent no s’adona del poder que té», repetia Arnal mentre els vitralls custodiaven l’escenari improvisat sobre l’altar. Descalça i vestida de blanc, Arnal i les veus del duet Tarta Relena dotaven d’un sentit místic l’interior de l’església. Amb la incorporació de més veus i la presència de David Soler al teclat i la guitarra, el duet format per Bagés i Arnal va prendre més profunditat. Ja no és només una conjunció suau entre guitarra i veu, sinó que és una Big Bang de sons, veus i espai. Perquè la Seu hi va jugar un paper molt important.

«Clamor parla de la capacitat que tenim les persones de renéixer de forma infinita, de fer-ho en altres cossos», explicava Arnal. La reverberació de la veu dotava, en certa manera, de sentit les seves declaracions. Com si cada paraula nasqués i renasqués mil vegades en rebotar contra la pedra massissa de la Seu. Les lletres d’Arnal i Bagés van ressonar amb força i amb un públic entregat, que va gaudir d’una hora i quart de música sense fre i que va acabar dempeus aplaudint l’actuació. «No és fàcil ser públic en aquestes condicions», deia Arnal a la gent. Mascareta obligatòria, impossibilitat de ballar i distància de seguretat. Mesures que van contenir el poder de la música, però que no van poder evitar que la gent acompanyés amb aplaudiments algunes cançons.

Amb Meteorit ferit, Arnal va demanar al públic assistent que acompanyessin Tarta Relena amb les seves veus. Després d’un inici un pèl tímid, la basílica es va omplir de veus, generant, ara sí, un torrent gairebé infinit de veus i sons amb reminiscències de cants medievals.

La roba blanca dels cinc músics (camisa per a David Soler i Marcel Bagés i vestits per a Maria Arnal i les Tarta Relena) així com el joc de llums i els cants a tres veus, dibuixava una posada en escena misteriosa i magnètica que atrapava els sentits.

Arnal va explicar al llarg del concert que una de les seves obsessions era aprendre a jugar amb l’acústica dels espais. «M’agrada redescobrir nous llocs, hem desaprès a escoltar, i tinc l’oportunitat de tornar-ho a fer».

El festival Sons del Camí continua la seva programació

El festival manresà presenta un cartell de qualitat i complet. Després que Anna Andreu no pogués assistir per donar el tret de sortida al certamen, el calendari mostra noms com els de Beth, que presentarà el proper dimecres el seu nou disc Origen, als Jardins de la Cova de Sant Ignasi. També hi haurà música clàssica a través de Xavier Sabata i Dani Espasa, que cantaran les cantates italianes de Händel dijous a la basílica de la Seu, i el festival tancarà les portes amb Andrea Motis, trompetista i compositora que fa sis mesos que rep molt bones crítiques. Totes les entrades costen 15 euros anticipades, 18 a taquilla.