L'artista Gonzalo Borondo pinta un mural de grans dimensions a Manresa
L’obra s’està realitzant al carrer Arbonés aquesta setmana i vol ser una interpretació de les destruccions i reconstruccions que al llarg de la història ha patit la ciutat
Redacció
Des del passat dia 31 d’agost i fins aquest diumenge dia 5 de setembre l’artista Gonzalo Borondo ha pintat un mural de grans dimensions a la paret mitgera del carrer Arbonés, davant dels Jutjats.
Aquesta intervenció forma part dels projectes d’art urbà que des de l’Ajuntament de Manresa s’impulsen amb finalitat de cercar noves vies de participació ciutadana a través de l’art i l’urbanisme en diversos espais públics de la ciutat, volent reivindicar l’art urbà. Amb la voluntat d’explorar nous espais d’expressió artística i promoure l’eclosió de llenguatges lligats a l’anomenada “cultura urbana”. També es vol aconseguir fomentar la descoberta d’espais desconeguts o poc transitats, la valoració d’àmbits urbans en procés de degradació urbana al Centre Històric i l’apropiació social de l’espai públic com a escenari d’expressió i difusió artística.
Des del punt de vista del públic, es vol afavorir unes formes d’expressió artística destinades a la joventut, que normalment troben el seu espai al marge de les institucions i equipaments culturals, explorant noves vies de participació i de sensibilització cultural i artística. I, des del punt de vista de promoció de la ciutat, la intenció és afegir un nou centre d’interès cultural per atraure nous visitants.
L’artista
Gonzalo Borondo neix a Valladolid el 1989. Al cap de poc temps la família est traslladaria a Segovia, on va créixer i viure fins al 2003. Llavors, es traslladà a Madrid, on la seva connexió amb el grafit, l’activisme i els grups d’art alternatius es convertirien en una veritable escola per ell. Va començar a treballar en l’espai públic impulsat pel desig d’afrontar una dimensió col·lectiva, explorant la relació complexa entre l’art i “el públic, primer amb un esperit polític i més tard amb un esperit més poètic. Les seves obres solen ser fruit del diàleg amb el lloc i el context en el qual treballa en cada moment, des de la trobada amb la memòria i història dels llocs i persones: “el context crea l’obra, que canvia (amb) l’espai. Crea, així, projectes site-specific.
L’obra
A Borondo li ha interessat com la ciutat ha patit més d’una destrucció al llarg de la història i com s’ha anat reconstruint. Com la tendència humana és la de construir, reconstruir. La notorietat d’alguns fets històrics de destrucció i reconstrucció l’ha captivat, com algun incendi, o com per exemple quan el segle XX algunes esglésies es van destruir. A partir d’aquesta història del lloc imagina una destrucció que no ha passat, que no ha existit, perquè de fet veiem i tenim al costat l’element que es destrueix en el seu projecte.
- Més de 20 anys esmorzant cada dissabte al Golden
- Dos professors de Manresa recullen prop de 5.000 signatures per canviar el sistema d’ensenyament
- El superaliment ric en antioxidants que has de consumir cada nit per millorar la memòria
- Detenen un home a Berga per forçar la seva exparella a pujar en un cotxe i retenir-la contra la seva voluntat
- L’Ajuntament estudia la creació de noves piscines públiques a Manresa
- ERC de Sant Vicenç dels Horts demana a la direcció nacional que 'depuri responsabilitats' pel ninot de Junqueras
- Necrològiques del 9 de juliol del 2024
- Canvis en la gratuïtat del Túnel del Cadí: es farà per mitjà d'una app vinculada a la matrícula del vehicle