«Vaig veure que podia haver-hi una història darrere d’un taüt buit»

Res de muses o inspiració. L’embrió de tot plegat va sortir d’un cementiri. «Vaig veure que hi podia haver una història darrere d’un taüt buit». Situem-nos: l’any 1918 neix l’Àngel Rovira a Santpedor; l’any 1938 l’exèrcit de Franco ocupa Lleida amb el caporal Antonio Ramos; l’any 1978, l’Agustí Reguant malviu a Barcelona; i l’any 2018, el sergent del Mossos d’Esquadra Valentí Miranda -un vell conegut dels lectors de Capdevila- ha d’investigar un cas al cementiri de Vilanova del Tossal. Què els uneix? Comença la novel·la.

Un cementiri, unes destrosses, un taüt buit i el «pobre» Miranda encarregat d’investigar el cas. Diu que va pensar que acabaria escrivint una novel·la negra.

Sí. Per la pregunta: qui hauria hagut d’estar enterrat en aquest taüt buit? Però allà hi havia alguna cosa més... I ha acabat sortint una narració amb característiques de novel·la negra, històrica, psicològica...

Una barreja de gèneres.

Sí, que és, al capdavall, el que m’ha acabat passant en moltes altres novel·les. El cert és que en el component criminal m’hi acostumo a sentir còmode com a narrador i també situant escenes en altres moments històrics. Suposo que resulta inevitable que aquests dos àmbits acabin units en les meves novel·les.

Quatre èpoques, quatre personatges, tres dels quals podrien correspondre’s amb el que hauria hagut d’estar enterrat al taüt buit. Inici del trencaclosques?.

Sí, fa de mal explicar. Serà més fàcil de parlar-ne en un club de lectura que en una presentació, per no revelar la trama [riu].

La curiositat que desperta al lector aquest interrogant és el punt fort de Pell de serp?

Jo dono importància a la trama i al fet de poder tenir el lector atrapat. Però vull creure que no és l’únic important. Que a Pell de serp, a part d’una trama que penso que enganxa, el lector hi trobarà altres coses.

Personatges contradictoris?

Sí, que mostren les contradiccions de la naturalesa humana, uns personatges que estan en conflicte amb la pròpia identitat.

El títol, Pell de serp, per allò de canviar de pell?

Pell de serp és també una qüestió de canvi d’identitat. Quan un acaba la novel·la hi veu tota la dimensió que té la relació amb el títol.

Amb els personatges, el lector viatja pel segle XX amb una selecció de moments molt particular: de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 al debut de Pep Guardiola amb el Barça.

Alguns del episodis són tot just un rerefons, altres són rellevants, com la Guerra Civil, amb episodis com la batalla de Terol o l’entrada dels nacionals a Lleida, recreats amb més detall perquè els personatges hi tenen alguna cosa a dir. O els aiguats del Vallès, que van deixar en evidència la dictadura. Però un fet que recorre bona part de la novel·la és la lluita antifranquista, sense cap episodi espectacular però sí amb personatges que hi participen directament o indirecta o en contra.

L’Àngel inspira tendresa.

És un noi a qui li toca viure una infantesa molt desgraciada. És un rebutjat que mentre creix busca l’estimació dels altres. Amb ell viatgem al Santpedor del primer quart de segle. I a Sallent, i a Manresa.

I l’Antonio, malgrat tot, infon vulnerabilitat.

És un soldat de les tropes franquistes que intenta escalar posicions. Amb pocs escrúpols. Però és un personatge vulnerable amb una identitat que ni ell mateix acaba de veure clara. És el personatge més contradictori de tots, i per a un narrador sempre és molt atractiu.

Què diria de l’Agustí?

El coneixem en el tram final de la seva vida, sobrevivint de la manera més pragmàtica possible. Té aquest punt de personatge decadent que també em feia gràcia.

Podem dir que res no acaba sent el que semblava?

Segurament, i que la novel·la es llegeix pensant que uneix els personatges [riu].

Què l’atrau del passat?

En altres èpoques m’hi trobo bé. Però en cap cas pretenc donar cap lliçó d’història, com a molt recrear alguns moments històrics.

Per què, en aquest cas, el XX?

El trobo un segle apassionant.

Els seus personatges són fruit de la història en majúscules?

Tots som el resultat de la història que vivim, del nostre entorn, de les persones que odiem, que estimem... Jo, per exemple, soc una persona diferent des que vaig viure el que vaig viure l’1 d’octubre del 2017. La història canvia les persones i en certa manera tot es retroalimenta perquè són les persones qui fan la Història.

I la seva propera història, ja l’està escrivint?

Sí, m’hi vaig posar a l’estiu i si surt bé diria que hauré completat, mig de casualitat, una mena de trilogia del segle XX. Tres novel·les ambientades en aquest segle: Pacte de silenci, Pell de serp i la novel·la que estic escrivint ara.

...

Serà una novel·la molt bagenca.