El festival literari Tocats de Lletra de Manresa, que des de la regidoria de Cultura lidera la tècnica Yolanda Esteve, ha volgut fer un pas més enllà d’un recital de poesia per a l’espectacle de cloenda, que tindrà lloc aquest divendres (20 h), a la Sala Petita del teatre Kursaal. 'Serem tan fràgils que farem molta nosa' treu de la zona de confort a quatre autores, que gaudeixen especialment de la part oral de la poesia: no només diran els seus poemes, sinó que els tocarà interpretar-los, amb moviments a l’escenari, mirades, gestos...

«Posem el cos i la intenció, a banda de la paraula», remarca Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981), que és veïna de Castellgalí, guia el club de lectura de poesia de la biblioteca de l’Ateneu Les Bases i coordina, de fa anys, molts dels actes del Tocats. L’acompanyen en l’aventura Teresa Colom (la Seu d’Urgell, 1973), Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) i Maria Callís (Girona, 1983). També serà a l’escenari la pianista sabadellenca Laura Andrés. I la responsabilitat de crear la unitat del conjunt ha recaigut en l’actor i director manresà Ivan Padilla.

Explica que, «a partir del concepte de fragilitat, que és el tema d’aquest Tocats, vaig demanar a cadascuna que aportés poesia seva, ja publicada i alguna inèdita. Malgrat la seva diversitat a l’hora d’escriure (en la forma: poemes curts, sonets, prosa poètica; i en el to: íntim, dur, laberíntic) i expressar-se, hem creat un miniespectacle en el qual quatre dones, amb veus diferents, es miren primer amb prudència i acaben trobant la fortalesa en el conjunt, però mantenint la seva veu, sense diluir-la en el grup».

«L’Ivan patia per si una s’adaptava a l’altra i oblidava la seva essència, però això no ha passat. Totes quatre tenim clara la nostra manera de dir, que ens identifica. El que hem fet és gaudir de la nostra manera de dir, i de la de les altres. Hem compartit aquesta polifonia», remarcava Moya després de l’assaig de dimecres, el primer en el qual es trobaven presencialment, perquè tot plegat s’ha gestat amb videoconferències.

La darrera incorporació, apunta Padilla, ha estat la de la pianista Laura Andrés, «que fa una música molt d’acord amb la idea de fragilitat, intimitat, i reforça l’accent femení de la història. Perquè vaig copsar que en els seus poemes hi havia, en major o menor mesura, una reafirmació del fet de ser dona». I ha corroborat que «de l’aparent fragilitat que esgrimeixen les poetes adquireixen fortalesa interna». Com diu el títol, sorgit d’un poema de Vidal.

El director ha respectat la veu poètica de cadascuna, però els ha marcat el joc escènic i, per tant, portaran micro de diadema i no tindran faristol per «anar a favor de la història que volem explicar. I les seves diferències ens beneficien: diferents veus diuen un tot».