Poc s’imaginaven els fundadors de l’Orfeó Nova Solsona que la llavor musical que van plantar arribaria al segle de vida. Una efemèride d’aquesta categoria es mereix una celebració com cal. Amb l’objectiu de recordar els seus orígens, un centenar de membres i exmembres de l’entitat es van reunir ahir al vespre a la Sala Polivalent de Solsona en el concert de cloenda del seu centenari, que va retre homenatge a totes les persones que han donat continuïtat a la formació solsonina.  

Amb aquesta actuació, que va coincidir amb la cita anual de Santa Cecília, es va tancar la commemoració del centenari, que va començar fa justament dos anys amb un primer concert de l’Orfeó Nova Solsona. “La pandèmia ha endarrerit la celebració un any més del previst, però, afortunadament, ara podem aplegar-nos de nou i recordar els cent anys de música”, apuntava la vicepresidenta de l’entitat, Roser Fons. En el seu parlament, també va adreçar-se al conjunt de cantaires que han format part de l’Orfeó, així com als presidents històrics i a l’actual, Magda Miralles, per agrair la seva tasca.  

Després de les seves paraules, van sortir a actuar els membres actuals de la formació, sota la direcció de Joan Boix. Per aquesta primera part, van seleccionar melodies que sonaven durant l’època en què es va fundar l’Orfeó. D’aquesta forma, van interpretar, amb l’acompanyament al piano de Marc Castellà, unes adaptacions de cançons d’Eduard Toldrà i Soler sobre poemes de Joan Maragall, Tomàs Garcés i Josep Carner. A més, també van cantar una adaptació coral de la peça Record de Solsona de Josep Font i Parera, que va ser director de l’Orfeó.  

L’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, també va tenir unes paraules d’agraïment envers les persones que han mantingut viva la cultura musical de la població. “L’Orfeó és una entitat històrica que ha testimoniat l’evolució de la ciutat al llarg dels últims cent anys i que ja forma part de l’ADN de tots els solsonins”, remarcava. Gisbert afegia que “és un luxe comptar amb una entitat participativa que escampa la música a moltes de les festes i tradicions i que ha estat mereixedora de la Creu de Sant Jordi”, un reconeixement que la Generalitat li va concedir l’any 2020.  

Després de col·locar una llaçada a la senyera de l’Orfeó, van entrar en escena els antics cantaires. Amb tota la família sobre l’escenari, van entonar una obra universal del cant coral, Canticorum lubilo de Georg Friedrich Händel i dues peces de caràcter més local, Ofrena i súplica, una obra de Josep Font i Parera dedicada expressament a l’Orfeó, i La Sardana de Solsona, composta per Joan Roure i Jané i escrita per Ramon Valls i Pujol, que amb el temps s’ha convertit en l’himne oficiós de l’Orfeó.