La Seu de Manresa preveu que l’orgue restaurat pugui ser inaugurat a l’agost

El procés de restauració i ampliació de l’orgue de la basílica de la Seu de Manresa encara la recta final: a hores d’ara ja està enllestit al taller de l’orguener cubà Carlos M. Álvarez, a Terol. Queda pendent el trasllat i el muntatge altre cop a la basílica, i després el rodatge perquè aquest gran instrument (que passarà de 1.437 a 1.898 tubs) es faci seu l’espai del temple manresà. Per tot plegat, es calcula que la benedicció que donarà per inaugurat el restaurat orgue es faci la primera quinzena d’agost.

Quan fa més d’un any que es va donar a conèixer el projecte (el trasllat de l’orgue al taller es va fer el desembre del 2020), la Comissió de l’orgue del cor de Catalunya ha volgut explicar com ha evolucionat en atenció als mecenes que han participat en la campanya per a la recaptació de fons per tirar-lo endavant. Mireia Subirana, directora de la Capella de Música de la Seu, va destacar que «la ciutadania s’ha bolcat i volem agrair l’interès que ha generat amb aportacions de particulars i empreses, i també amb la participació en els actes que hem organitzat». El rector Jean Hakolimana, mossèn Joan, es va afegir als agraïments, però afegint que «continuem necessitant col·laboració». La restauració es va pressupostar en 300.000 euros, però ahir Hakolimana va subratllar que «també cal fer un manteniment de l’instrument, ara que el tindrem renovat, i per això ens cal un marge de finançament».

L’instrument es va decidir restaurar perquè va arribar al punt que es van haver d’aturar els concerts «perquè ja no donava per més», assenyala mossèn Joan. Va arribar al temple manresà el 1957 de segona mà: construït pel genovès Silvio Puggina el 1922, es va instal·lar inicialment al monestir de Montserrat, i 35 anys després el va adquirir la basílica manresana. Diverses reparacions i afegits van allargar la seva vida útil, però es va veure que també calia aprofitar la restauració per ampliar-lo per tal que el seu so ompli un espai tan voluminós i diàfan com la basílica de la Seu.

El resultat serà «un orgue mitjà bastant potent», remarca mossèn Joan. La façana, la caixa de fusta ornamental, i els tubs que ja hi havia és gairebé tot el que s’ha mantingut. «La resta és nou, i és molt. És un orgue restaurat, però gairebé nou i haurà crescut bastant. A més, amb la digitalització pot donar encara més capacitat que amb la tecnologia antiga», exposava ahir el rector de la Seu. Per donar a conèixer tota la feina feta, la Comissió de l’orgue del cor de Catalunya ha organitzat una visita al taller del poble de Villel, al sud de Terol, per conèixer la feina feta per Carlos M. Álvarez. El viatge es farà els dies 18 i 19 de març.

Mentrestant, cal adequar l’espai on s’ubicarà l’instrument, al presbiteri, entre els contraforts de la capella de Sant Pere. Cal consolidar la pedra de la basílica perquè cap esquerdill es coli pels tubs i pugui malmetre l’orgue. Un cop fet això, després de Pasqua, començarà el trasllat de l’orgue, aquest cop del taller a la basílica, i caldrà muntar-lo altre cop i posar-lo a prova abans de poder-lo fer sonar, tant per a usos litúrgics com culturals.