Pier Paolo Pasolini, Maryse Condé, Dimitris Hatzís i Maksim Gorki són els quatre primers autors del catàleg de L'Agulla Daurada, una nova editorial que dirigeix la manresana Anna Roca (1983) per donar un tractament propi a la col·lecció de narrativa i ficció que fins ara publicava Tigre de paper, el segell de la Cooperativa Kult radicat a la capital bagenca. El projecte arribarà al setembre a les llibreries, coincidint amb la celebració de la Setmana del Llibre en Català, amb la voluntat de publicar a l'entorn de 9 títols cada any.
"Creiem que hi ha espai en català per a una literatura compromesa, política i que ens remogui", ha indicat Marc Garcés, editor de Tigre de paper, en la presentació de la iniciativa, que abans de finals d'any ja haurà posat els quatre llibres inicials a la venda.
Les dues primeres propostes seran Una vida violenta, de Pier Paolo Pasolini, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement; i Travessa del manglar, de Maryse Condé (1937), l'autora de Gaudalupe que va rebre el Premi Nobel alternatiu el 2018, l'any en el que el guardó de l'Acadèmia Sueca va quedar posposat per un escàndol d'abusos sexuals. A l'octubre, L'Agulla Daurada treurà La fi de la nostra petita ciutat, un clàssic de la literatura grega obra de Dimitris Hatzís (1913-1981), i al novembre sortirà La mare, de Maksim Gorki (1868-1936), un dels grans noms de les lletres russes.
El nom de L'Agulla Daurada remet a la novel·la del mateix títol que va escriure Montserrat Roig relatant les vivències d'un viatge que va dur a terme el 1980 a la Unió Soviètica. D'entrada, tal i com ha apuntat Roca, el segell editarà narrativa internacional ja publicada, però la idea és obrir el ventall a propostes inèdites d'autors contemporanis. "Hem d'anar pas a pas, puntada a puntada, ha explicat Roca: "primer ens hem de donar a conèixer i així els autors ens podran conèixer".
Marc Garcés ha comentat que "en els primers temps, Tigre de paper va publicar més títols de narrativa que d'assaig, però amb el temps ens vem anar especialitzant en assaig en català, el gènere pel que més se'ns ha reconegut. La narrativa, però, ens ha acompanyat sempre, ens la sentim nostre perquè obre moltes possibilitats a parlar d'allò que ens inquieta com a persones i com a societat".
L'editor, però, ha reconegut que el creixement de Tigre de paper, amb uns 25 títols l'any, "fa que costi poder explicar bé cada llibre, com a editorial estàvem arribant al límit". Per aquest motiu, Tigre de paper s'ocuparà a partir d'ara exclusivament de l'assaig i rebaixarà la seva producció anual, tot i que "ja ens coneixem", ha advertit mig en broma el cofundador del projecte que l'any passat va complir la primera dècada de vida. "Estem contents d'on som i d'on hem arribat", ha afegit Garcés.
Cadascun dels títols tindrà una traducció nova, si s'escau, i un pròleg per posar l'obra en context i glosar la seva vigència, quan es tracti d'una clàssic.
Pau Vidal ha fet una traducció nova del llibre de Pasolini, que prologarà l'escriptora Layla Martínez. La novel·la, del 1959, presenta els barris marginals de la Roma dels anys 50 i fuig de l'habitual retrat de la societat italiana.
Oriol Valls i Montserrat Gallart repeteixen com a traductors de Condé i Hatzís, respectivament. El primer ja va traslladar al català Jo, Tituba, bruixa negra de Salem, i el segon va fer el mateix amb El llibre doble, que Tigre de paper va publicar l'any passat. A Travessa del manglar, Condé reflexiona sobre el sentiment d'identitat i el colonialisme. Per la seva part, Hatzís exposa en els relats de La fi de la nostra petita ciutat el trajecte social de les generacions gregues des del període d'entreguerres fins la Resistència.
Arnau Barrios, per la seva part, està revisant la traducció que va fer Joan Güell de La mare de Gorki, que comptarà amb pròleg de l'escriptora Núria Bendicho. La protagonista d'aquest títol emblemàtic del Realisme Socialista és una mare que passa de la resignació a l'activisme en defensa dels drets dels oprimits.
"La narrativa és una porta d'entrada a l'assaig", ha reivindicat Roca: "la literatura no és només entreteniment i consum, nosaltres volem presentar obres que analitzin temes que marquen la nostra societat o bé els antecedents que ajuden a explicar l'avui". En aquest sentit, Roca ha incidit en el fet que "volem crear una comunitat de lectores perquè no entenem la lògica del llibre com a producte únicament de consum, la nostra intenció és crear complicitats amb llibreters i lectors". L'Agulla Daurada serà, en paraules de l'editora, un espai "per al pensament d'esquerres, per reivindicar la figura femenina, per donar veu a autors i autores racialitzades i de la comunitat LGTBIQ+, ... per a una escriptura que burxa".
