La Fundació Ampans, mitjançant el Centre Ocupacional especialitzat en tallers artístics, l’Art de Viure, va presentar fins a quaranta obres que optaven a endur-se el Premi Setba, un guardó que reconeix les obres d’artistes amb discapacitat intel·lectual, i que arriba a la seva dotzena edició amb una xifra rècord de participació, fins a 1.432 obres presentades de 74 entitats de tot Catalunya.
De les 12 peces seleccionades com a finalistes, que il·lustraran un calendari anual, 5 porten la firma d’artistes formats al centre ocupacional manresà i opten a aconseguir algun dels premis, valorats en 7.900 euros, el més generós de tot l’Estat. Aquestes creacions són: Nocturnidad, de Marta Pérez; Laberint de les emocions, de Noelia Bernal; La mosca al nas, de Daniel Temporal; Deamond Cold, d’Álex Juárez; i Grulla japonesa, d’Alba Montiel.
Un projecte que, segons Amaia Inchausti, il·lustradora i treballadora al Centre Ocupacional l’Art de Viure, «les persones usuàries esperen amb especial gràcia durant l’any i hi mostren especial interès». La il·lustradora apunta que «a vegades, aquestes seleccions poden generar enveges», però assenyala que, «intentem que les obres presentades les triïn entre ells». Inchausti, que forma equip amb Núria Pla i Laura Poch, fan una preselecció de les obres amb potencial, «però són els artistes qui, com a grup, tenen sempre l’última paraula».
Des d’aquarel·la fins als llapis de colors passant per la pintura, totes les obres, «sempre i quan s’emmarquin en un llenç de 50x70 centímetres, i s’hagin elaborat durant el present any» poden anar a concurs, comenta Pla. Una mostra de la importància que, des dels tallers de l’Art de Viure, es dona al Setba, és que «hem estandarditzat el format en què acostumem a treballar amb el que s’exigeix per presentar obres al concurs», continua Poch, «encara que també treballem amb altres formats, sobretot en cas de que algun col·lectiu extern ens ho demani». Inchausti, a més, destaca la rellevància de que «no hi hagi un tema sobre el qual es basi el concurs, ja que, d’aquesta manera, tots els artistes hi poden participar».
En relació amb la font d’inspiració de cada artista, Pla, explica que «treballem amb cadascú d’ells per trobar la seva», i és que cada participant als tallers «s’inspira i treballa al seu propi ritme». «Des de persones que creen una obra cada sessió fins a artistes que necessiten fins a tot un mes», comparteix Poch. N’és un exemple el Roger Concustell, un amant dels còmics per qui «el dibuix és una activitat magnífica perquè et permet expressar el que sents»; o el del Xavier, que fa un parell d’anys va ser triat com a un dels finalistes, i s’acostuma a inspirar en pintors de diferents països del planeta, llegeix informació sobre ell, deixa córrer la imaginació i en crea una obra pròpia; o el Lucas, que després d’una vida dedicada a la construcció, s’inspira en estils d’immobles per a crear obres pròpies.
L’Art de Viure, un taller artístic que mira per la inclusió
El Centre Ocupacional de l’Art de Viure és un projecte que s’instal·la al carrer de Bernat Cabrera, a Manresa, i que proporciona als assistents les ajudes necessàries per a descobrir o desenvolupar el seu talent artístic, potenciar-lo i donar-li valor dins de la societat.
A banda de la participació en premis com el Setba, els artistes que hi assisteixen també reben encàrrecs d’institucions com el Museu de la Tècnica de Manresa, on hi exposaran pròximament, o d’altres entitats i empreses que, en busca d’una obra diferencial, es posen en contacte amb la Fundació Ampans i n’obtenen el resultat.
