Arriben els últims preparatius perquè dijous comenci l’edició 25 de la Mediterrània. Al pati del Casino de Manresa s’hi pot veure la gran carpa blanca que serà un dels centres d’activitat. Divendres a la nit el teatre Kursaal ja es va omplir per escoltar un dels artistes que han anat creixent en compàs amb la fira, Pep Gimeno Botifarra.

Aquest xativí, ferrer d’ofici, sap sortir a l’escenari amb una naturalitat extraordinària. Vesteix discret i es presenta humil, cantant les cançons que guelos i gueles li han compartit. Recorda la tieta Emilieta, la tia Rosario, la tieta Alberta i els refranys, embarbussaments, malnoms i contes que ha anat arreplegant. Li diuen Botipèdia.

Ho transmet amb passió i bon humor. És difícil assistir a un concert seu sense que s’escapi el riure. A més, aquest cop s’acompanyava d’una cinquantena de músics. Es tracta del format anomenat «Botifarra a banda», que, amb els anys, ja ha portat a incomptables pobles amb 200 bandes diferents. Al seu costat, una rondalla de les seves terres formada per llaüt, bandúrria, guitarra i guitarró. A darrere, la intergeneracional Unió Musical del Bages, dirigida per Dídac Mirallas Vila, una banda més tocada i posada que si fos valenciana, però també efectiva.

Anaven tots de negre i Mirallas portava unes sabates tan lluents que Botifarra li va dir que semblava que se l’hi haguessin fregat «uns cargols». La nit va ser un homenatge a la saviesa rural valenciana. «Som germans, no mos abandoneu», va dir des de l’escenari.

Entre el públic xalador hi havia Jordi Fosas, director artístic de la Fira Mediterrània, Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, i Anna Crespo, regidora de Cultura de la ciutat.

Van sentir jotes, romanços, granadines i, potser la més coneguda de totes, la malaguenya que van fer popular els Obrint Pas. «Mira si he corregut terres / que he estat en Alfarrasí, / en Atzeneta i Albaida, / en el Palomar i ací».

En una fira on sempre s’hi solen presentar novetats, el concert de Botifarra no ho va ser. És més aviat la constatació d’un clàssic a qui els cabells se li han anat emblanquint però que manté intacte el compromís. El seu és un crit de resistència, de reivindicació de la dignitat llauradora. «Va, que no teniu ganes d’anar sopar? Que m’allargo molt!», bromejava. Al cap de dues hores de recital encara va passar una bona estona més fent-se fotos i firmant discos. Amb els botifans.

Exposició de l’Obra del Cançoner Popular, a la Casa Lluvià

Una estona abans que Pep Gimeno Botifarra i la Banda de la Unió Musical del Bages obrissin amb un concert el Pòrtic de la Mediterrània, organitzat en col·laboració amb MEES i D’Arrel, la Casa Lluvià de Manresa va acollir la inauguració de l’exposició 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un dels eixos de la fira d’enguany. L’exposició, que es podrà veure fins al 29 d’octubre, comissariada per Jaume Ayats, il·lustra les diferents etapes de la història de l’Obra: la seva gènesi, la seva aturada a causa de la guerra, la recuperació posterior dels materials i el procés actual de revaloració.