La Fira Mediterrània es va posar en marxa anit amb un espectacle inaugural a la plaça Major de Manresa que va meravellar els assistents gràcies sobretot a un parell de números d’acrobàcia i funambulisme que van provocar admiració. En presència del president Pere Aragonès, que va seguir les evolucions dels artistes després de departir en la prèvia a l’Ajuntament amb les autoritats locals i els responsables del certamen, els intèrprets de la Cia. Voël i els castellers dels Tirallongues van estrenar el muntatge El Pou de la Gallina-Projecte Reditus, una reinterpretació molt particular de la llegenda local que té Ignasi de Loiola com a protagonista.
El propòsit de la fira de les noces d’argent és recuperar el carrer després de dues edicions marcades per la pandèmia: si la proposta que es va viure ahir és un indicador, el desig va camí de complir-se. Tot i que un ampli espai central de la plaça va quedar tancat al públic per convertir-se en l’escenari de l’espectacle, tot l’entorn va registrar una gran presència d’espectadors, que van anar penetrant minut a minut en el crescendo d’emoció, simbolisme i dificultat d’una producció que també es podrà veure avui (21 h) i demà (20 h).
Amb El Pou de la Gallina, una llegenda sobre un miracle resolt per un individu dotat d’una força divina, la Vöel i els Tirallongues van voler escenificar la força del col·lectiu i la consecució de grans fites a partir del treball en equip. La colla manresana va assumir una dimensió coreogràfica insòlita en el món casteller i va executar diverses torres i pilars i figures belles com la que va recrear els arcs del pont Vell de la capital bagenca.
L’espectacle va començar al·ludinat a la foscor vital, amb dos músics interpretant la banda sonora de l’espectacle, i en els primers compassos de la vetllada acompanyats pel toc de campanes de la Seu. Després d’un primer castell coronat, en una jornada en la que no importava tant l’alçada com la posada en escena al servei de la coherència argumental, la colla va anar intervenint en diverses ocasions intercalant-se amb els artistes de circ de la Vöel.
Després del número d’escala aèria de Griselda Juncà, que va començar a elevar la temperatura ambiental, Josefina Castro i Daniel Ortiz es van instal·lar al capdamunt d’una estructura elevada que els va servir de punt de suport per a una llarga sessió d’acrobàcies que va fer sortir més d’un «oh!» del públic. Especialment remarcable va ser l’instant en que ella es va situar dempeus sobre el cos estès en el buit de l’acròbata.
Com a cloenda, Mariona Moya va emergir del fons de la plaça pujant per una corda tensada que unia el paviment amb un dels dos cavallets gegants que presidien l’espai. Un cop a dalt, armada per una llarga barra d’equilibri, es va assegurar i va creuar la plaça a deu metres d’alçada. Silenci, expectació i una sonora ovació final.
