Un film que destaca la importància de les primeres ascensions a les agulles de Montserrat en la tradició alpinista catalana forma part de la programació del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, que enguany arriba a la 40a edició. El certamen es va posar en marxa aquest cap de setmana i es perllongarà fins diumenge.

Expansió. De Montserrat als Alps (2022, 75 minuts) és una cinta de l’osonenc Miquel Pérez que parteix de la fita que va significar la conquesta de la cara nord del Cavall Bernat, una de les puntes més famoses del massís montserratí, el 1955, en el desenvolupament de l’escalada a Catalunya. Aquella ascensió va marcar un punt d’inflexió a partir del qual l’alpinisme català va entrar en un període de maduresa que li va permetre obrir camí cap a les grans clàssiques alpines i les primeres expedicions més enllà del continent europeu i a l’Himàlaia. En la història va tenir un protagonisme destacat el GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, tal com s’explica en el documental, que es veurà el 15 de novembre (21 h).

Sacsejar l’espectador

Joan Salarich fa 40 anys que és al capdavant del festival i té clar que el certamen ha de sacsejar l’espectador. «No ens podem conformar amb una foto d’un paisatge idíl·lic de Mongòlia, això no fa reflexionar. El que fa reflexionar són aquells aspectes més lletjos del país, als quals ens estem abocant tots», destaca el director. Enguany, el país convidat és Mongòlia, i el focus es posa en la cultura nòmada de la seva població, que està abocada a la desaparició pels estralls del canvi climàtic. Durant els deu dies de festival es projecten fins a 41 pel·lícules.

Salarich destaca que les conseqüències no desitjades del canvi climàtic sobre la natura també han acaparat la imatge gràfica del festival, «amb una clara voluntat provocadora». Mirant el cartell de seguida criden l’atenció els monuments funeraris que el formen. «Aquí, sota l’etern cel blau, m’arriba la fi, assecant-me quietament tot esperant la pluja», resa l’epitafi de l’últim bri d’herba verda, o «Eixut, lluny de l’horitzó muntanyós, les roques del meu esquelet van sepultant-me mudament», diu l’epitafi de l’últim rierol d’aigua cristal·lina. Per a Salarich, la imatge també ha de correspondre amb el missatge que es vol donar, «el cartell és una forma d’art que ha de remoure consciències», assegura.

La vida a Mongòlia també centra l’exposició al foyer del Cirvianum, dedicada als pastors nòmades. La tradició mil·lenària per fer anar els ramats d’un cantó a l’altre del territori és l’eix de la recerca de la investigadora canària Natalia Égüez. L’exposició mostra una selecció de fotografies amb les quals la investigadora ha documentat el seu estudi.

En femení i en català

Enguany hi ha dos aspectes que destaquen de la programació. Salarich posa en relleu el fet que el 22 % de les pel·lícules hagin estat realitzades o produïdes per dones i el fet que també hi hagi més participació de pel·lícules catalanes i en català. «Els dos aspectes és difícil que hi puguem incidir, però estem contents que s’hagi donat el cas», explica. Pel que fa a la presència femenina, és una dada per «celebrar» perquè trenca la dinàmica dels films de muntanya.

Pel que fa a les pel·lícules en català, 6 de 40, Salarich espera que aquest any no sigui «una rara avis» i que la xifra pugui tenir continuïtat. «Abans, si n’hi havia una o dues, ja era molt», recorda. El director destaca que un dels objectius principals del festival és promoure el territori i el país. Salarich afegeix que la cartellera presenta varietat temàtica i un gran nivell.