Regió7

Regió7

Xavier Obradors | Científic
ENTREVISTA Xavier Obradors Científic

«Els científics hem de ser més combatius contra els negacionistes i sortir a respondre’ls»

El físic rebrà avui (19 h) el 40è Premi Bages de Cultura d’Òmnium Bages-Moianès al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa

Xavier Obradors fa catorze anys que dirigeix l’Institut de Ciència dels Materials a la UAB | ALEX GUERRERO

El físic Xavier Obradors (Manresa, 1956) tornarà a ocupar avui (19 h) una posició de privilegi en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, talment com ho va fer el 2005 en llegir el Pregó de la Festa Major. Físic de formació i director des de fa gairebé una dècada i mitja de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, l’ex-atleta serà guardonat amb el Premi Bages de Cultura per una trajectòria que, proper a l’edat de jubilació, encara preveu amb uns quants anys per endavant. «Els científics ens poden retirar als 70», afirma, murri, apassionat. Viu un moment tant fascinant com inquietant, però és optimista.

Superconductors, nanociència, sincrotró, energia eòlica... No sembla el discurs del guanyador d’un premi de cultura. Com es va quedar quan li ho van proposar?

Se’m van posar els pèls de punta! Crec que, fins ara, l’han donat a tres científics més. Però la veritat és que concebo la ciència com un motor cultural: la cultura és una manera d’entendre el món, és a dir, la natura, l’home i la vivència que l’home fa de la natura. I la ciència ens explica la manera d’entendre el món. Els humans som l’única espècie que ens podem investigar a nosaltres mateixos. La literatura, l’art... la cultura és específica de l’home.

Hauríem d’anar acabant ja amb etiquetes i fronteres entre disciplines del coneixement que no tenen sentit?

El primer objectiu de la ciència com a cultura és combatre el negacionisme. Fa uns anys, semblava que ningú negava segons quines coses, però ara hi ha negacionistes de la covid, del canvi climàtic, ... Trobo que els científics som pocs combatius, i a vegades hauríem de ser-ho més, fer autèntics tour de force i respondre. Surt l’Ayuso i diu no se què: hauríem de sortir nosaltres i replicar.

El canvi climàtic és el gran canvall de batalla i pel camí podem perdre bous i esquelles.

Fa 20 o 25 anys, ja hi havia científics que dèiem que el canvi climàtic anava fent de les seves.

Encara som a temps d’evitar el desastre?

Jo crec que sí. Hi ha tres escenaris possibles. Un és no fer res, ja sigui estabilitzant la població o arribant als 10 mil milions d’habitants. Cal evitar anar cap aquí. Una altra possibilitat és decréixer un 40 per cent en el consum energètic mundial, encara que hi hagi aquests 10 mil milions de persones al planeta. Es tracta de millorar l’eficència energètica.

I el tercer escenari?

És una posició intermèdia, raonable, que permet arribar a l’augment d’1.5 graus el 2050. Però per aconseguir-ho cal no augmentar la despesa energètica i arribar al 2050 havent eliminat les emissions de CO2 al 100 per cent. I, si és possible, intentar evitar que continuï creixent la població.

Els polítics en són conscients?

Quan es pressiona, es fa feina. Et posaré un exemple: l’aviació elèctrica. En la cimera del clima de Kyoto, el transport internacional en va quedar fora. Fa 25 anys, són 25 anys perduts. Però ara hi ha una acceleració molt gran perquè hi ha pressió per crear avions elèctrics, amb hidrogen com a combustible. Seran uns avions que no generaran CO2, faran menys soroll i permetran que els aeroports siguin més petits.

Eliminar la petjada del carboni forma part del seu treball?

A l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona treballem en tres grans àrees: les energies netes, l’electrònica intel·ligent i la nano-medicina. Nosaltres som bons en la part dels materials. Per exemple, en el camp de l’electrònica de gran consum, els sensors que fan possible que els metges controlin un malalt. Nosaltres posem la primera llavor, fem el treball in vitro, de laboratori, i rere nostre ve el treball in vivo i, posteriorment, i parlant de medicina, l’aplicació en les persones. Deixa’m posar-te un altre exemple.

Endavant.

A l’Institut hi ha un investigador, en Gerard Tobías, que és manresà, que treballa en unes nanocàpsules per tractar el càncer. Si en lloc d’aplicar sistemes radiològics que et deixen baldat per tot el cos, vas directament al tumor, és molt millor. Doncs això ja ho estem treballant amb la Vall d’Hebron.

Vostè és el director del centre, té temps per investigar?

Jo he treballat sobretot en superconductors i el treball que hem fet en materials en els últims 15, 20 anys, ja va madurant. Tinc esperances que es notarà molt, per exemple, en una generació eòlica molt potent dins el mar. El mar del Nord està ple de molins.

Compartir l'article

stats