En el temps incert que va seguir a la mort del dictador el vent que corria encara no era de fiar i «la primera decisió conjunta, probablement la més determinant» que van prendre el Xavier Obradors i la seva muller, la Montse Llobet, va ser marxar a l’estranger «a respirar aire pur». Primer Tolosa, després Grenoble. I al final del trajecte, de nou Catalunya per fer créixer, dia a dia, no tant sols la vocació pròpia i un munt d’alienes sinó també una carrera com a físic que li ha valgut al manresà un grapat de premis, el darrer dels quals el Bages de Cultura que ha rebut avui al vespre al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa.

En una llista on la relació de científics és reduïda, el 40è nom que s’inscriu en el palmarès del guardó que lliura Òmnium Bages-Moianès és el d’un doctor en Física i en Ciència de Materials que porta ja catorze anys dirigint l’institut de rercerca d’aquesta segona disciplina al campus de la Universitat Autònoma. Però abans d’arribar a ser el científic de prestigi internacional que és avui en dia, Obradors (1956) s’ha anat obrint pas en un territori d’alta complexitat gràcies a una passió que, en el parlament que ha adreçat als concurrents, ha fet viatjar enrere en el temps fins el record d’una mare que «amb molt coratge sempre ens ha acompanyat» i un pare a qui va perdre quan tenia onze anys.

«Als 60’s, quan ell estava a la trentena no hi havia encara els Seat 600 ni rentadores», ha explicat Obradors, i el pare «va dissenyar i construir amb el seu germà un Fiat Coupé que enamorava i va construir una rentadora electromecànica que funcionava de meravella». Era l’època, com ha recordat, on a Manresa es fabricava «un mini-cotxe, el PTV».

Rosa Palacín, subdirectora de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, ha glosat en el primer discurs de la nit la rica trajectòria d’Obradors i s'ha felicitat perquè a l’amic i company se li concedeixi un premi amb la paraula «cultura» incrustada. «Es reconeix que l’activitat científica i la recerca llauren camins contra la ignorància i són una part substancial de la cultura de les societats avançades», ha afirmat Palacín.

Xavier Obradors ha vist món. Va treballar en dues ocasions als Estats Units, quan les seves filles, la Carla i l’Emma, eren ben petites; ha estat requerit i premiat arreu, però quan «em van intentar convèncer que em quedés, al meu cap ja hi rondava el somni de fer a Catalunya un bressol de ciència moderna i per tant vàrem tornar».

En el seu parlament, el científic manresà ha rememorat l’aprenentatge gairebé clandestí del català i ha agraït la feina que porta a terme Òmnium, ha reivindicat el talent bagenc que hi ha repartit pel món i ha parlat de Flandes per parlar de Catalunya, «la meva Ítaca». Obradors hi ha estat sovint i, s'ha preguntat, «què hi trobo allà?». Doncs «un país sense estat, de 7 milions de persones, que té tota la capacitat de gestionar i finançar la seva recerca, la seva cultura, la seva política, la seva llengua. L’estat belga és simplement simbòlic. Quin goig, oi? Ningú els imposa un 25 % d’us d’una altra llengua».

En una vetllada en que s'ha recordat la Manresa del segle XX i la importància de la ciència que lluita contra el canvi climàtic, la cantautora del Moianès Cèlia Vila ha posat el punt final amb música, interpretant Quan tot s’enlaira, de Txarango, i La gent que estimo, d’Oques Grasses.

Aloy va aprovar física amb les classes d’Obradors

L’alcalde Marc Aloy ha rememorat una anècdota personal per subratllar la bondat d’Obradors. «Fa 25 anys, a casa van pensar que em calia reforç de física per fer la selectivitat, i per amistat familiar li ho van demanar al Xavier, que ja era un científic reconegut», ha explicat el polític, afegint que hi va accedir de bon gust i ell va aprovar l’examen.