«La gent se’n va anar de Sant Pere del Puig per anar al poble vell i estar més protegida»

Explica l’Albert Fàbrega (1951) que l’afany per «saber» l’ha portat a buscar ell mateix les respostes a les preguntes que s’ha estat fent durant anys sobre la història i el patrimoni de la seva Súria natal. Remenant arxius i trepitjant el territori, ha divulgat des d’episodis locals de la guerra espanyola fins a les singularitats dels dòlmens, la pedra seca i les fàbriques de riu, entre d’altres qüestions. Avui, a les 19 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, compartirà la satisfacció per la publicació del primer dels dos volums de la Història de Súria, un projecte que té previst culminar abans de Sant Jordi.

Es pot posar data al naixement de Súria?

En el sentit actual, és el segle XI, el món medieval de parròquies i castells termenats. No es pot dir que Súria existís abans, tot i que una altra qüestió és el topònim. El seu origen té diverses versions. La que em convenç més és que la paraula és d’origen basc i, per tant, iber. Fins al XIX s’escrivia Soria.

On trobem la menció més antiga del topònim?

En un document del 25 de maig del 955 que ens diu que el comte Borrell compra un alou en els termes de Castelltallat, Grevalosa i Súria. Exactament diu «ipsas Sorisanas», i sembla que Sorisa seria el lloc de les Sorisanas. Però, què era això de les Sorisanas? Es un misteri.

Aquesta Sorisa, doncs, encara no és l’origen de la Súria actual?

Ni l’estructura romana ni la tardoromana ni l’altmedieval tenen res a veure. A Súria no hi havia mercaders, ni artesans, els cabalers dels masos marxaven a buscar-se la vida a les ciutats, i molts van triomfar a Manresa, com els Costafreda, als segles XIII-XIV. En canvi, aquí hi havia mineria del guix i la calç: les grans obres de la Manresa medieval en van fer servir molta, de calç de Súria. Això ja justifica l’existència d’un nucli urbà petit.

En els darrers anys, han estat excavant a la zona de Sant Pere del Puig. Com ha reescrit la història local allò que hi han trobat?

Sempre s’havia cregut que l’origen de Súria era al poble vell, ja que les primeres notícies documentals de finals del segle XIII parlen del barri del castell, i barri vol dir «exterior». I és en aquesta època quan es despobla Sant Pere del Puig.

Per què van marxar els qui hi vivien? On van anar?

A Súria, i a Catalunya en general, aquella va ser una època molt violenta. Els Cardona pressionaven per fer-se amb el domini de Súria, i empraven tots els mecanismes: la compra de jurisdiccions reials, l’adquisició de terres i la violència, amb ràtzies, cremes de cases i de collites, ... Per aquest motiu és probable que la gent de Sant Pere del Puig marxés a viure al poble vell, més protegits, un punt des del qual es controla la vall.

Una hipòtesi raonable.

La cronologia del despoblament de Sant Pere del Puig és coincident amb les primeres notícies del poble vell, al segle XIII. Per tant, el primer nucli, diguem-ne urbà, de cases agrupades, no és el poble vell sinó Sant Pere del Puig.

Hi ha un segle d’or de Súria?

El XX, és clar, amb la potassa. És la revolució més radical que s’ha viscut a Súria, pel creixement demogràfic, urbanístic, de riquesa. El tèxtil va ser important, però no va tenir l’impacte de la mineria. En parlo en el segon volum de la història de Súria.

El recorregut històric arribarà fins als nostres dies?

En el cas de la potassa, sí. També parlo de la guerra civil, perquè no podia deixar de tractar els afusellats del Camp de la Bota o els suriencs que van ser deportats als camps nazis. Però, des d’un punt de vista sociopolític, no vaig més enllà en el relat.

Per què? No és important, per exemple, explicar com va anar la transició a Súria?

No hi arribo, no parlo de la democràcia, ... això tothom ja ho ha viscut. Quan fas història, el que vols és entendre i fer entendre una època, saber com funcionava i perquè. I jo em pregunto si això és possible amb la història immediata. Perquè aleshores entra en joc la qüestió de la memòria.

Faltaria perspectiva?

Segurament perdria la perspectiva històrica si intentés explicar la transició, la democràcia, ... És sorpenent, per exemple, com n’és de difícil encara avui en dia l’accés a la documentació de l’època franquista. De la història de les mines, de l’etapa que menys informació he trobat és la dictadura. I parlar d’un temps que ha viscut gent que encara hi és també implica trepitjar ulls de poll.

Subscriu-te per seguir llegint