Un Cant de la Sibil·la al cor de Montserrat

Expectació per escoltar cantar a la soprano solsonina Kiani Vilar ahir al vespre a les impressionants coves de Collbató

Un moment del Cant de la Sibil·la a les coves

Un moment del Cant de la Sibil·la a les coves / ALEX GUERRERO MAESTRE

Marc Serena

El concert d’ahir va ser una experiència per a les persones que van aparcar el cotxe als afores de Collbató, van pujar en la foscor els més de 200 graons que hi ha fins a la cova i van escoltar un cant que té mil anys d’història. Per primera vegada s’hi va interpretar El Cant de la Sibil·la, un text medieval que ahir es va estrenar reescrit per l’historiador de l'art i poeta Bernat Puigdollers, que hi era present.

“Sort que tenim el clar de la lluna”, deia un grupet de gent que pujava gairebé en processó carretera amunt. El recital va ser organitzat pel festival Gong, que durant l’estiu sol portar propostes musicals en aquest singular emplaçament.

Un orgue nou de trinca

L’escenari va ser presidit per un orgue de tubs modular fet a Collbató mateix pel taller d’orgues Blancafort. Qui el va fer sonar va ser l’organista Juan de la Rubia que, malgrat que fa anys que fa gires per molts països, encara no havia tocat mai en una cova. L’orgue també s’estrenava. És més gran que el portàtil que la família Blancafort va fer per a la Maria Arnal i que va sonar en la versió del Cant de la Sibil·la que va tenir lloc fa unes dies a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona.

Aquest és un ritual que té lloc durant la nit de Nadal en moltes esglésies dels territoris de parla catalana. Des que el 2010 va ser considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que han augmentat les versions i els escenaris on s’interpreta. El manresà Oriol Pérez és coautor del llibre “Quant canta la Sibil·la” (Viena Edicions), on se’n repassa la seva història i es recorda la primera traducció catalana data, com a mínim, del segle XIII.

Amb accent solsoní

La Sibil·la va ser ahir la jove soprano Kiani Vilar, que combina el segon de batxillerat amb las seva participació a l’escolania del claustre de Solsona i la coral Amics de la Unió de Granollers. A l’acabar va rebre nombroses felicitacions del públic assistent.

La van acompanyar la dotzena de veus del cor Francesc Valls, dirigits per Pere Lluís Biosca. L’organització va demanar al públic que deixés un moment de silenci després de l’últim toc de campana, que va ser respectat per tothom. Va ser un dels moments místics de la nit, com escoltar el duduk de Gener Salicrú.

El disseny de la cerimònia va ser obra de Jordi Sacasas –arxiver de l’església del Pi de Barcelona i molt vinculat a Collbató–, juntament amb Albert Blancafort i Angelina Esteve. “Fins i tot el vestuari ha estat fet l’ocasió, hem volgut fer una Sibil·la semi divina, etèria”, explicaven.

Es repetirà?

De moment queda per veure si aquest Cant de la Sibil·la es convertirà en una cita fixa del calendari. Ahir hi havia 200 persones però les entrades feia uns dies que s’havien exhaurit. La propera cita del Festival Gong serà aquest estiu. El programa està per definir i les dates poden encara moure’s, tal i com ha passat els dos últims anys, ja que les coves es troben dins del parc natural hi ha preocupació pel risc d’incendi. 

Subscriu-te per seguir llegint