Antonio Molero, el tercer santpedorenc que va patir els camps nazis

La recerca duta a terme per Jordi Vila ha permès identificar un tercer veí de Santpedor que va ser deportat als camps d'extermini nazis, Antonio Molero i Guerrero (1901-1941). D'origen andalús, va treballar a les mines de Sallent però, com que no va trobar pis a la vila del Llobregat, va anar a viure a Santpedor.

Aquest divendres, 27 de gener, es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, i per aquest motiu l'Ajuntament de Santpedor ha tingut un record pels tres homes de la localitat que van patir l'horror dels camps nazis. A petició d'una moció de la CUP realitzada en el Ple de maig del 2020, el consistori va iniciar els tràmits, a través del Memorial Democràtic, per col·locar les llambordes Stolpersteine davant les cases de Josep Bailina i Sivila i Eugeni Prat i Soler, ambdós supervivents de Mauthausen i que aleshores eren els dos santpedorencs que constava havien anat a parar als camps. El 2022, la petició es va estendre a Antonio Molero, de qui l'última referència és la seva mort el 26 de novembre del 1941 al camp de concentració de Gusen.

A hores d'ara, l'Ajuntament està a l'espera de rebre les llambordes, un símbol d'homenatge a les persones que van patir l'experiència concentracionària creat per l'artista alemany Gunter Demnig. La primera stolperstein es va posar el 1992 i, des d'aleshores, Demnig ha voltat arreu d'Europa situant les petites rajoles que reten memòria dels difunts assenyalant el seu nom davant de la casa on van viure o en altres llocs emblemàtics dels seus pobles i ciutats. En els darrers anys, l'inventor de la iniciativa ha visitat nombroses localitats de la Catalunya central.

Segons l'esbós biogràfic facilitat pel consistori, Molero va viure primer "en una casa al costat del centre republicà (actual Lokal de la Vila) i després a la plaça de la Font". Així mateix, "no es té informació precisa de com va ser la fugida a França, i per quins camps de concentració va passar, però segurament va seguir el mateix itinerari que molts exiliats republicans: primer Argelers, o qualsevol dels molts camps de concentració al sud de França, i un cop iniciada la II Guerra Mundial, allistat en una Companyia de Treball francesa de la Línea Maginot. Amb la desfeta de l’exèrcit francès, és empresonat per l’exèrcit alemany. La darrera referència alemanya de l’Antonio és la seva mort al camp de concentració de Gusen el 26 de novembre de 1941".

Els perfils dels dos altres santpedorencs deportats són:

Josep Bailina i Sivila va ser secretari de l’Ajuntament d’Albinyana, al Baix Penedès, i va tenir responsabilitats a l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la República fins que s’exilià a França després de ser ferit a la Batalla de l’Ebre. L’Estat francès el va internar als camps de refugiats d’Argelers i d’Agde, des d’on va ser deportat i empresonat al camp d’extermini nazi de Mauthausen. Degut a la seva formació i experiència professional va ser nomenat ajudant d’escrivent dins del Camp, càrrec que es va valdre per salvar moltes vides, com ara la del manresà Amat-Piniella, i que li va permetre aportar moltes dades per la reconstrucció històrica dels horrors del camp.

 Eugeni Prat i Soler es dedicava a l’ofici de barber i va ser internat als camps d’internament francesos a l’acabar la Guerra Civil i arran d’això va ser destinat als Alps per treballar en la construcció de carreteres estratègiques fins que a l’inici de la Segona Guerra Mundial va ser traslladat a la línia Maginot, on els nazis el van fer presoner. Després de travessar Bèlgica a peu van arribar a Nuremberg, des d’on els van conduir fins a Stalag i d’allà al camp de Mauthausen, l’infern on va viure durant 58 mesos des dels vint-i-dos anys.