Santi Arisa reviu a Manresa l’èxit de la Sardanova

El veterà músic manresà aplega un centenar d’artistes a l’escenari del Kursaal, entre el grup Lakatans, la Cobla Contemporània, dansaires, cantants i els nans de la ciutat, per oferir un espectacle que fusiona la sardana, la cultura popular, el rock i el jazz

Santi Arisa acompanyat pel grup Lakatans i la Cobla Contemporània, en un dels moments de l’actuació al teatre Kursaal

Santi Arisa acompanyat pel grup Lakatans i la Cobla Contemporània, en un dels moments de l’actuació al teatre Kursaal / JORDI BIEL

Laura Serrat

Laura Serrat

El polifacètic músic i artista bagenc Santi Arisa va reviure ahir al vespre l'èxit de la seva proposta innovadora que fusiona la sardana, el rock, el jazz i la cultura popular en l'espectacle Sardanova avui, que va aplegar sis-cents espectadors al teatre Kursaal. Trenta anys després del naixement d'aquesta sonoritat que aporta una nova mirada a la música tradicional d'arrel, Arisa va aconseguir reunir un centenar d'artistes a l'escenari que van demostrar que la integració de diferents disciplines artístiques sempre suma.

La majoria dels assistents tenien present aquell llunyà febrer de l'any 1993 en què es va presentar la Sardanova a la Pista del Castell de Manresa i al primer Congrés de Sardanisme a Calella. L'aposta de recercar nous camps sonors en la música popular va tenir un gran ressò arreu de Catalunya i no poca polèmica pel seu caràcter innovador. No obstant això, ahir es va fer palès l'entusiasme que desperta la Sardanova entre els diferents esbarts, colles sardanistes i cors que van participar en la funció.

Barcelona és una festa, Ep-ai-le-lé, D'Adfines a Martorell o Ethos són algunes de les Sardanoves que va rescatar Arisa, acompanyat pel seu grup de jazz Lakatans i la Cobla Contemporània, així com de diferents entitats locals de cultura popular, com ara l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, Grup de Dansa Cor de Catalunya, Estudi Folk, Casal Cultural Dansaires Manresans, Grup Sardanista Dintre el Bosc, Orfeó Manresà o Cor d’alumnes de l’Escola de Música Esclat i Nans de Manresa, que van convertir la vetllada en una festa.

A banda de Sardanoves, en el concert també es va gaudir de composicions d’Arisa que barregen el so de la cobla i el quartet jazzístic, com La Princesa Petra i El ball de la Petracompostes per als Jocs Paralímpics del 1992; i Montgrí Blues, en homenatge a la Cobla Montgrins, la primera que es va atrevir amb la Sardanova, gràcies al músic i arranjador manresà Florenci Trullàs. El moment àlgid del concert, però, va arribar amb la interpretació de La Sardanova, amb els ballets del Grup Sardanista Dintre el Bosc.

Com a comiat, va sonar El cant dels ocells, a ritme de Sardanova, una cançó amb què Arisa va demanar la participació del públic, tot agraint la seva assistència en un concert que feia temps que somiava pel fet de reunir tanta cultura sobre l'escenari. El músic bagenc es va acomiadar amb la mà al cor visiblement emocionat, confessant que potser seria el seu darrer concert al Kursaal, als seus 76 anys. El públic, però, va reaccionar de seguida a les seves paraules tot desitjant que no fos l'últim.

Subscriu-te per seguir llegint