El manresà Vicenç Furió ven la meitat de la seva col·lecció de gravats antics al Museu del Prado

El centre madrileny adquireix un lot de 265 estampes entre les quals hi ha la majoria de les que es van exposar fa sis anys al Casino de Manresa

Vicenç Furió assenyala un gravat en l'exposició del Casino

Vicenç Furió assenyala un gravat en l'exposició del Casino / ARXIU/MARTA PICH

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

El món de l’art i la imatge de l’artista són el denominador comú de la setantena de gravats antics de la col·lecció del manresà Vicenç Furió que van lluir, l’estiu i la tardor del 2016, en una exposició al Centre Cultural el Casino de la capital bagenca. A partir d’ara, un cop catalogades, el gruix d’aquelles obres s’hauran de veure a Madrid juntament amb la resta de les 265 estampes del mateix fons que ha comprat el Museu del Prado. «Són totes les que tenia sobre aquest tema», explica Furió, reconeixent que li fa «una certa recança» desprendre-se’n, però, alhora, està tranquil perquè «aquests gravats ja han fet el seu recorregut i ara els conserva una de les institucions més importants del món».

Furió ha creat una col·lecció de primer ordre de gravats dels segles XVI al XIX fruit del gust per una tècnica artística que van conrear al llarg del temps grans figures com Durer, Rembrandt, Goya i Picasso, entre molts altres. «Des del Prado feia temps que em festejaven i coneixien el llibre 'La imatge de l'artista' on s'ensenyen les estampes», reconeix, i comenta que «ells no tenen tant gravat com la Biblioteca Nacional, per exemple, però sí que conserven els de Goya, tot un tresor». Amb aquesta adquisició, el centre de la capital espanyola «comença a fer-se un nom» més enllà de l’obra de l’artista de Fuendetodos.

Tot i que l’operació es va concretar a finals de l’any passat, el Prado no l’ha fet pública fins aquesta setmana. En un directe d’Instagram, José Manuel Matilla, cap de conservació de dibuixos, estampes i fotografia del museu madrileny, va qualificar com a «extraordinària» l’adquisició. «Les estampes ens mostren com eren els tallers dels artistes, els autoretrats, el món del col·leccionisme, els comerços de l’art, les exposicions i les alegories», va anotar, afegint que «la col·lecció és molt complerta i tracta temes que el museu promou».

Després de l’inventari, el proper pas dels responsables del gabinet de gravats del Prado és enllestir la digitalització de les estampes per tal que les obres es puguin contemplar ja aquest estiu a la galeria en línia del museu. I, encara sense data, en un horitzó d’un any o un any i mig, preveu el manresà, es farà una exposició temporal per donar a conèixer aquest fons.

Vicenç Furió fa molts anys que viu a Barcelona i imparteix sociologia de l’art i història del gravat a la Universitat de Barcelona. En conversa amb aquest diari, recorda la «magnífica» exposició del Casino, «un espai fantàstic». I sospita que «no en faré cap altre com aquella perquè no és fàcil per un particular muntar una cosa així». Després de facturar cap a la capital espanyola la meitat del seu fons, l’afany del col·leccionista es manté intacte amb estampes «d’altres autors i altres temes».

A més dels gravats sobre el món de l’art, la col·lecció de Furió està formada per obres «dels grans mestres, com Durer, Rembrandt, Goya, Tiepolo, Piranesi, ...». En el paquet del Prado «no hi ha noms coneguts pel gran públic», indica, però figures com Aegidius Sadeler i William Powell Firth, entre altres, figuren en la nòmina de gravadors il·lustres de la història d'aquesta disciplina. En el lot també hi ha peces d’Adriaen van Ostade, Thomas Rowlandson, William Peter, William Hogarth, Enea Vico, Giorgio Ghisi, Cornelius Cort i Pietro Testa, per esmentar alguns noms.

«El nucli de la meva col·lecció eren cinc-cents, sis-cents gravats», apunta Furió. «Ara m’he quedat a la meitat, però jo continuo col·leccionant» i ja té en perspectiva una exposició i un llibre centrats en aquest repertori iconogràfic. «Estic obert a mostrar els gravats, a fer xerrades, ...», afegeix.

Tot i que no vol parlar de diners, una informació del diari La Razón citava fonts properes al Prado per quantificar entre 230.000 i 250.000 euros el cost de l’operació. Preguntat sobre la possibilitat que els gravats s’haguessin quedat a Catalunya, el manresà explica que «no he percebut mai gaire interès de les institucions importants d’aquí ni pel gravat ni per la meva col·lecció».