Oscars 2023: Per fi Hollywood reconeix la ciència-ficció

El bon cinema i el bon rotllo van tornar a la cerimònia dels Oscars després de la patètica edició de l’any passat, guanyada per una producció mediocre (CODA)i marcada per un incident desagradable (l’agressió de Will Smith). L’Acadèmia de Hollywood va mostrar novament el seu vessant més audaç i es van complir sortosament els pronòstics: el multivers va arrasar i Todo a la vez en todas partes fou la gran guanyadora de la nit. Bages Centre de Manresa la recupera des d'avui.

El segon llargmetratge de The Daniels van obtenir set estatuetes que apleguen les quatre categories més substancials: pel·lícula, direcció, guió i interpretació. Ja era hora que una obra de ciència-ficció obtingués el reconeixement oficial de Hollywood. És la primera vegada que una creació d’aquest gènere obté la distinció principal. Títols mítics com 2001: una odisea del espacio i Blade Runner ni tan sols foren nominats en l’apartat principal. Els acadèmics s’han deixat seduir finalment per la gosadia i la inventiva d’uns autors que ja en la seva memorable opera prima (Swiss Army Man) van deixar molt clar que es decanten valentment per la heterodòxia més desacomplexada. I torna a triomfar en els Oscars, dos anys després del fenomen Nomadland, la mateixa proposta reconeguda en els Premis Independent Spirit. Es confirma, doncs, que els límits entre el cinema nord-americà oficial i l’independent són cada vegada més difusos.

L’èxit aclaparador de Todo a la vez en todas partes també remarca el protagonisme creixent d’Orient. Fa tres anys es va produir una de les sorpreses més grans de la història dels Oscars (la victòria de Parásitos) i enguany ha assolit el triomf un projecte nascut a Estats Units, però molt influenciat pel cinema d’arts marcials i conduït per la Michelle Yeoh. La llegendària estrella de Malaisia no només ha esdevingut la primera actriu asiàtica que obté la cotitzada estatueta, sinó que, a més, ho ha aconseguit a una edat (seixanta anys) en què la majoria de les seves col·legues resten discriminades pel sexisme dominant. L’altra guanyadora de la nit fou l’alemanya Sin novedad en el frente, que obtingué el premi a la millor pel·lícula internacional i tres Oscars en les categories secundàries. Un brutal al·legat pacifista que s’ha estrenat quan la sang de la guerra segueix esquitxant el vell continent. La memorable novel·la autobiogràfica d’Erich Maria Remarque ja havia inspirat anteriorment un altre film oscaritzat: l’excel.lent versió rodada el 1930 per Lewis Milestone.

I el gran (i previsible) perdedor de la nit fou l’incombustible Steven Spielberg. Los Fabelman és el seu projecte més personal però està molt lluny de ser rodó. La fantasia més excèntrica, idealista i eclèctica es va apoderar, en definitiva, dels Òscars d’enguany.