Teatre Mòbil té una missió: recuperar el riure perdut

No és fàcil trobar motius per riure en aquests temps convulsos que ens toca viure, però el rei Pepet i el seu bufó surten en missió especial pel país de Bufilàndia a la recerca del riure perdut. Amb aquest punt de partida arrenca el darrer espectacle de la companyia bagenca Teatre Mòbil, que es va estrenar l’any passat però continua fent camí, ara amb quatre funcions al SAT! (Sant Andreu Teatre) de Barcelona. Avui dissabte i demà diumenge, i els dies 15 i 16 d’abril, Atilà Puig i Jordi Girabal pujaran a l’escenari de l’emblemàtic equipament de la capital catalana sis vegades: els dissabtes a les 17.30 h i els diumenges a les 12 i les 17.30 h.

«L’estil de ‘L’odissea del riure perdut’ és molt nostre, de Teatre Mòbil, és un espectacle de pallasso teatralitzat», explica Atilà Puig. «L'obra parla d’un país on la gent ja no riu, s’ha perdut l’hàbit de riure», afegeix: «de fet, fins i tot hi ha un robot que convida tothom a no fer-ho perquè riure no és productiu».

En un moment de la història en que es van encadenant crisi econòmiques, una pandèmia i una guerra propera, s’agraeix aquesta mirada alhora intencionada i lúcida dels Mòbil per reflexionar sobre la importància de riure. «El robot diu a la gent que no vagin al teatre, que només mirin les pantalles, i nosaltres diem que s’ha de riure i que s’ha d’anar al teatre, a gaudir de la comunicació directe, del fet de tenir uns actors que actuen prop teu», afegeix Puig, intèrpret i autor també de la idea del muntatge juntament amb Girabal i un amic del grup com Marcel Gros, que exerceix de director.

«El rei i el bufó viuen un seguit d’aventures còmiques que nosaltres representem amb pocs elements escenogràfics», apunta l’actor sobre un dels trets que defineixen la manera de fer de la companyia radicada a Manresa. «Una escala, uns paraigües, ... objectes simples que es converteixen en vaixells, cavalls, ...», afegeix: «sempre ens ha agradat aquesta manera de fer». En el seu camí, els dos cercadors del riure perdut interpel·len personatges literaris com en Quixot i Sancho Panza, el gegant Polifem i la Reina de la Neus.

En els crèdits de l’espectacle hi trobem Txema Rico com a responsable de l’escenografia i l’atrezzo, David Sisó en qualitat de compositor i arranjador musical, el treball de Pep María Martínez en la il·luminació, d’Àngels Eustaquio amb el vestuari i d’Esteve Porta en el disseny i la construcció de titelles. El resultat d’aquest treball col·lectiu és un muntatge que ja té un any de rodatge i que s’ha pogut veure, sobretot, en funcions escolars.

«L’obra està pensada per a infants a partir de quatre anys, però intentem arribar a un públic ampli», anota Atilà Puig, qui observa que «la pandèmia va afectar el sector i encara no s’ha recuperat al cent per cent». Els Mòbil tenen un ampli repertori i simultanegen funcions de diversos espectacles, mentre confien que el públic acabi de tornar. «No és el cas de Manresa, per exemple, però sí que hi ha llocs on la gent ha deixat d’anar al teatre», conclou. I avança que aquest mateix tenen previst estrenar un nou espectacle en el que també hi serà Marcel Gros, membre fundador de la companyia.