Tot i que encara és molt jove, Gala Gómez té clar que es vol dedicar professionalment a la dansa. La santvicentina ha obert la segona jornada del festival amb el seu espectacle «Abric».  

Què suposa per vostè actuar al festival Batecs? 

Per mi ha sigut impressionant. Ballar al pati del Kursaal era un dels meus somnis de quan era petita i encara no em puc creure que hagi passat. 

I a més, amb una proposta completament pròpia.

Sí, tota la peça ha estat idea meva. És una proposta bastant transgressora i la veritat és que ha sigut una sort tenir l’espai per fer-la possible. 

L’americana que hi havia penjada d’unes cordes era una part fonamental del ball.

I a més, era molt important que estigués a una certa alçada per poder fer tots els moviments amb seguretat. 

Quant temps porta preparar un espectacle d’aquestes característiques? 

Jo calculo que uns sis mesos entre pensar exactament com ho volia tot, coreografiar. Un dels aspectes que també m’ha portat temps ha estat el fet de gestionar tots els problemes que podien sorgir en ballar amb un objecte.