Cineclub segueix col·laborant amb l’Americana, el festival barceloní especialitzat en el cinema independent nord-americà, i ens ofereix aquest diumenge una de les perles que exhibí a la seva darrera edició, Riceboy Sleeps. El segon llargmetratge darrere la càmera d’Anthony Shim (va debutar fa quatre anys amb l’elogiada Daughter) ha consolidat el seu prestigi internacional. El film està ambientat en els primers anys noranta i narra l’arribada al Canadà, després de patir el suïcidi del seu marit, d’una dona, So-young, i del seu fill adolescent, Dong-hyun. S’instal·len en el barri perifèric d’una ciutat i la seva integració serà particularment difícil. Ella patirà una discriminació en la fàbrica on treballa, i ell, ridiculitzat per la seva identitat asiàtica (rebrà el sobrenom del ‘noi de l’arròs’), maldarà per ser acceptat, tot rebutjant les seves arrels (es tenyirà el cabell de ros, es posarà unes lentilles blaves, no voldrà menjar coreà...). Riceboy Sleeps es nodreix de l’experiència personal de Shim, un director canadenc que va néixer a Corea (va anar a viure a Vancouver, quan era un nen). La seva implicació en el seu nou projecte ha estat total (s’ha encarregat de la producció, la realització, el guió, el muntatge i fins tot interpreta un paper), i el resultat final ha estat a l’alçada del seu entusiasta compromís. El llargmetratge, que recorda el recent (i estimable) Minari, funciona impecablement en diferents nivells. S’imposa, d’entrada, com un delicat i sensible retrat familiar, en què una dona lluita perquè el seu fill pugui tenir una vida digna. Però les intencions del realitzador nord-americà van més enllà, i també embasta una reflexió col·lectiva sobre el repte especialment complex que han d’assumir els immigrants: trobar l’equilibri entre l’adaptació a la terra d’adopció, i la preservació de les seves arrels. Riceboy Sleeps és solidària amb els seus protagonistes, però no cerca mai la complicitat fàcil. Una emoció cristal·lina brolla d’unes imatges meditades i sinceres que destil·len la finor d’un cineasta que ha abordat una problemática molt propera a la seva essència amb una envejable clarividencia. Una delicatesen canadenca que desprèn un aroma oriental. Una excel·lent oportunitat per descobrir un tipus de cinema (una altra mirada americana) que difícilment troba un espai en el circuit comercial.