La millor ficció de Wenders

Ser seleccionat a Canes no és fàcil, però alguns cineastes i intèrprets arriben al festival per partida doble. Aquest és el cas de Wim Wenders, fa poques setmanes homenatjat al BCN Film Fest, i que ara té dos títols presentats a la Croisette. El vincle de Canes amb l’alemany és fortíssim, com ho demostra la Palma d’Or per Paris Texas i les nombroses ocasions que ha participat a competició. El segon dia de festival va mostrar-nos Anselm, un documental sobre el cineasta i pintor Anselm Kiefer, i, durant les darreres hores, ha ofert dins la competició oficial Perfect days, una proposta de ficció que segurament ningú no esperava. I això que Wenders té una carrera força eclèctica. La perfecció dels dies del títol vol contrastar amb la feina del protagonista, Hirayama, que neteja lavabos a Tòquio. Wenders extreu del contrast, i del seu afany per la cultura i per la vida, una lliçó vital tan necessària com urgent en l’actual i ansiós món contemporani. Som probablement davant de la millor ficció de Wenders en els darrers 40 anys. Entre les moltes estrenes franceses d’enguany ens hem trobat dues vegades també amb l’actriu local del moment, Virginie Efira, guanyadora del premi César a la millor actriu per Memorias de París, també vista aquí, i protagonista de Benedetta, de Paul Verhoeven, que potser és el seu film més popular. Presenta enguany en la secció Canes Premiere la benintencionada, però fallida, L’amour et les foréts, de Valérie Donzelli, però també Rien à perdre, de Delphine Deloget, dins de la secció «Una certa mirada». Dues cintes dirigides per dones, on interpreta a la protagonista i amb dos rols marcats per dilemes ben contemporanis i femenins. En aquesta darrera cinta es converteix en una mare soltera sobrepassada per les seves responsabilitats que veu com l’administració vol retirar-li la tutela del seu fill petit quan es fa mal sol a casa. El film creix a mesura que avança el metratge i assoleix els seus millors moments quan trenca convencionalismes i esdevé imprevisible, que coincideix amb els millors moments de Virginie Efira, justificadament l’actriu més atrafegada del cinema francès.