Regió7

Regió7

Jordi Fosas Director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa

"Al setembre s'hauria de saber si continuo o no al capdavant de la Mediterrània"

L'actual director artístic de la fira manresana s'ha presentat al concurs per tornar a encapçalar el certamen d'espectacles d'arrel tradicional

Jordi Fosas, director artístic de la Mediterrània Mireia Arso

Entrar aquests dies al despatx de Jordi Fosas (Olot, 1976), a la Casa Lluvià, seu de la Fira Mediterrània de Manresa, és veure armaris empaperats amb noms, dies i horaris dels espectacles d’un certamen que arribarà a la seva 26a edició del 5 al 8 d’octubre, d’aquí a poc més d’un mes. Amb 83 espectacles i 61 estrenes. Fosas n’és el director artístic des de l’edició del 2019.

Aquesta serà la seva cinquena fira. L’última?

Bona pregunta! (riu) Encara no ho sé. M’he tornat a presentar a la convocatòria del concurs públic a la direcció artística [el 20 de juny es tancava el termini per presentar la sol·licitud i el projecte] i ja veurem.

Quan s’ha de saber si continua al capdavant o si la fira del 2024 tindrà una nova direcció?

Si tot va bé, comptem que ho sabrem el setembre, durant la primera quinzena. He insistit molt als òrgans de govern de la fira perquè intentin evitar el que va passar el 2019, quan es va haver de muntar la fira a partir del mes de març. Si hi ha un mecanisme perquè la nova direcció artística pugui estar en la fira anterior, tenir un diàleg amb la direcció sortint, ni que sigui per decidir que l’any següent caminarà en sentit contrari... ostres!, és el més lògic i el millor per al certamen: qui se n’encarregui que pugui tenir tot un any per dibuixar-la.

Per què vol continuar com a director artístic?

Si m’haguessis fet aquesta pregunta el 2019 potser t’hauria dit que no repetiria... Però crec que encara tenim feina a fer i ens sentim a gust amb l’equip per continuar-la. En el projecte es posava molt èmfasi en saber explicar què és Fira Mediterrània, el discurs d’aquesta arrel que ens parla en present i d’una manera desacomplexada de la cultura tradicional. I que per posicionar-nos necessitàvem eines com l’Obrador d’Arrel (programa d’acompanyament i suport als artistes) i el Pla d’Impuls a la dansa, a més a més de recursos i pressupost.

Però, pel mig, una pandèmia.

Sí, traçar tot això necessita temps. Jo, abans de la Mediterrània, no havia estat mai en la funció pública, venia del món privat i els tempos són diferents. Amb la pandèmia vam haver de guardar projectes al calaix, eliminar carrer, internacionalitat... però en contrapartida va ser més fàcil que s’entengués que necessitàvem eines, com l’Obrador i el Pla d’Impuls. I és el que hem desplegat i ha començat a donar fruits. I jo, i això ja és molt personal, tinc la sensació que el projecte encara està molt tendre i que, per tant, un període de 4 o 5 fires més per consolidar tot el que hem començat li podria ser útil al projecte. Jo l’he presentat i ja decidiran.

I si fos la darrera, amb què es quedaria?

Més enllà de si hem pogut fer les cinc fires en condicions per culpa d’una pandèmia mundial seria el que et comentava: saber explicar la fira, crear aquestes eines de suport a la creació i recuperar musculatura econòmica. El millor és que s’ha entès la necessitat de tenir recursos.

Ho diu pel pressupost d’enguany? 1.200.000 euros, el més alt en gairebé quinze anys.

Sí i perquè hem creat eines perquè passi. Vam començar amb la dansa d’arrel i continuarem amb la música. A part del resultat artístic hem aconseguit còmplices en d’altres festivals i institucions que ens contacten no només pels artistes sinó per sumar-se a projectes que generen un circuit de mercat.

Però no sabem què reporta, aquest mercat.

No, no ho sabem.

I s’hauria de saber, per exemple, quants contractes s’acaben fent?

Sí i se n’havien fet, d’estudis, però es necessiten molts recursos per fer-los bé i que siguin fiables. Nosaltres fem enquestes, però les dades són febles. És com dir que per Manresa passen 100.000 persones... en realitat no es pot comptabilitzar més enllà de les entrades venudes. Podem dir que la fira genera milers de contactes? Però, realment, quants contractes s’han firmat? Hi ha tendències.

Com quines?

Els mercats d’espectacles han canviat molt. La relació que busques aquí ja no és la de tenir el primer contacte, abans imprescindible. Ara tens Google i, des de la covid una llotja virtual a ple rendiment. 

Què es busca ara, en una fira com la Mediterrània?

Que sigui prescriptora, que et serveixi per saber què passa en el sector dels espectacles d’arrel tradicional. Busquem ser el node central de les arts d’arrel del país per articular el discurs i el mercat.

I aquest mercat, per on passa?

Per un molt bon moment perquè, a més del discurs de la fira, com a societat cada vegada hi ha més interès en parlar de memòria, de llegat, d’aquest quilòmetre zero, de la terra... El que ha passat amb The Tyets i el Coti X Coti ho exemplifica. Tenim una gent jove superdesacomplexada que tiba d’aquests materials tradicionals. The Tyets hauria pogut agafar qualsevol altre gènere musical però ha triat una sardana. I això és molt sa.

Per què?

Perquè utilitzen la sardana no per salvar-la sinó per passar-s’ho bé i fer-ho passar bé. En aquesta propera fira veurem un projecte de L’Esbord, amb Pere Seda i Sònia Àrias, titulat Autoodi, al Museu Comarcal. Es va poder veure al Museu Etnològic. Quan arribis, et rebrà una drag que et donarà una barretina: És una radiografia del que està passant.

Què vol dir?

El públic de la meva generació no sabia què fer-ne, de la barretina, difícilment se la posava al cap; en canvi, la gent jove no tenia cap problema per encasquetar-se-la. Per què? Perquè es miren la tradició sense els prejudicis històrics i polítics de generacions anteriors.

Si l’any passat va ser el de la recuperació del carrer, quin seria el titular de la propera?

Aquest any recuperem la internacionalitat en l’àmbit artístic; en el professional ja ho vam fer. Tornem a la mediterraneïtat, amb propostes de Turquia, Algèria, Itàlia, els Balcans... i obrim un focus més enllà que dediquem a Galícia i Portugal. Era part del projecte però el 2019 no vam ser-hi a temps i després va arribar la pandèmia. Ens anem acostant a la fira que volíem fer (riu). Per això la inauguració ho suma una mica tot: Recuperem el pols internacional amb una proposta de l’Obrador d’Arrel amb Refree i la italiana Maria Mazzotta, que girarà fora, per ciutats com Bari.

Què sorprendrà?

La Pongo, una de les artistes de kuduro més importants del món. Es tracta d’anar a El Sielu i durant una hora, donar-ho tot. És important que la fira trobi un relat perquè artistes com ella tinguin el seu espai. I estic convençut que l’avinyonenca Alba Careta amb l’igualadí Henrio seran un dels hits de la fira.

Compartir l'article

stats