Henrio i Alba Careta bressolen uns Carlins plens a vessar

Tot i l'advertiment inicial "d'intentar despertar-vos amb cançons de bressol", la delicadesa mitjançant la qual l'avinyonenc Santi Careta i l'igualadí Henrio acariciaven la guitarra, i la gentilesa amb què, la també avinyonenca, Alba Careta feia sonar la trompeta, han fet difícil aconseguir-ho. L'escenografia recollia els intèrprets, i transmetia un ambient tan familiar que veritablement convidava a descalçar-se i posar-se còmode, assegut a les butaques de la sala dels Carlins, plena de gom a gom.

Els artistes hi presentaven Udolç (Microscopi i Bankrobber), el tercer disc del projecte Càntut, que recull el patrimoni musical de les cançons de bressol a les comarques gironines. A la sala, l'experiència immersiva ha estat gairebé total. La il·luminació recollia l'atenció a l'escenari, on cada nota i cada síl·laba semblava més tendra que l'anterior. Els artistes s'arriscaven i exploraven sonoritats poc recurrents: fer vibrar només la llengüeta de la trompeta, marcar la percussió d'alguna cançó fent copets al cos metàl·lic de l'instrument, o fregant superficialment les cordes de la guitarra acústica.

L'ambient familiar que es desprenia de dalt l'escenari era un intangible molt potent. La complicitat entre intèrprets transcendia la quarta paret i eliminava la distància física. La sensació que tot el públic formava una gran família, posava la pell de gallina. I és que l'espectacle proposava interacció amb qui el vivia, i d'aquesta manera aconseguia fer-lo partícip. Una bona manera de mantenir-lo despert després de més de mitja hora escoltant cançons de bressol, però no pas l'única. La simplicitat de l'escenografia amagava elements trencadors, que de mica en mica els artistes destapaven.

Al final de l'obra, els avinyonencs i l'igualadí s'han deixat anar, han permès que els caigués la màscara d'intèrprets, i amb to alegre, però igualment dolç, han despertat de nou al públic. Tant, que tot just tocada la darrera nota del recital, els ha absorbit un càlid aplaudiment que posava la cirereta al concert.