Què opinen els professionals estrangers de la Mediterrània?

La barcelonina Mar Rubiralta, de l’agència de management Balaio Producciones, i la gallega Aitana Cuétara, de Luneda Producións, tenen ben fixada a la retina la foto que es van fer a la Fira Mediterrània del 2020 menjant al carrer, perquè els restaurants estaven tancats. La pandèmia ja ha quedat enrere, i els professionals, també els internacionals, tornen a Manresa. Dels 1.159 professionals (programadors, premsa i artistes) que han participat en aquesta edició de la Fira, 137 són de la resta de l’Estat i 99 internacionals. L’any 2020 només 7 professionals estrangers es van atrevir a viatjar fins a Manresa.

Rubiralta i Cuétara van formar part ahir de la quinzena de professionals que van participar en la visita que va oferir Manresa Turisme per donar a conèixer la ciutat. La guia Marta Sánchez els va fer una bona explicació de l’Espai 1522, el carrer del Balç i la Seu. Rubiralta, que ha estat a la Mediterrània «dotzenes de vegades», assegura que l’edició d’enguany és «la primera normal després de la pandèmia, tot i que la del 2020 va estar molt bé i va ser especial». I afegeix: «Soc molt fan de la Fira, perquè és relaxada i molt familiar. Afavoreix les connexions, que en grans esdeveniments com el Womex resulten més difícils».

El focus Galícia i Portugal

El portuguès Miguel Santos viu a Londres des de fa 26 anys, on treballa en la producció d’esdeveniments i el management d’artistes. «Compro i venc», apunta. Ja havia estat dos cops a Manresa, abans de la pandèmia. Hi ha trobat nous projectes musicals i la llotja en un lloc més cèntric, que aprova. Li ha interessat el focus Galícia-Portugal per poder veure «projectes que no havia vist, en un país que no és el propi». 

Precisament, Pilar Torrado Rivas i Gonzalo Constenla Bergueiro són entre els culpables que a la Mediterrània d’enguany s’hagi posat en el focus Galícia i Portugal. Tot va sorgir el febrer al Vonkfestival de Gant, diuen. I es mostren agraïts de trobar a Manresa espai per explicar que «a Galícia tenim una realitat comú amb Portugal que és molt difícil de traslladar a segons quins llocs». Ells han vingut a promoure el certamen ari[t]mar, sorgit de l’escola oficial d’idiomes de Santiago de Compostel·la, que impulsa amb premis la poesia i la música portuguesa. 

La visita de Laia Canals, de Tona, s’inscriu en l’àmbit institucional. Ella viu a Copenhaguen, on és directora de l’organització nacional de músiques d’arrel de Dinamarca. L’han convidada per l’interès que hi ha en exportar la música catalana arreu. Ella, com a catalana, té «doble barret». Assegura que el fet que la Fira sigui petita respecte d’altres esdeveniments és «una fortalesa per poder relacionar-se amb la gent. Ha estat una sorpresa agradable».  

Qui repeteix, per segon any consecutiu, és l’anglès Nod Knowles, representant de l’European Folk Network, que aplega 150 membres (entre els quals la Fira Mediterrània) de 33 països europeus. L’any passat van aplegar-se a Manresa durant la Fira. Aquest cop ha participat en una xerrada «molt interessant» sobre l’escena folk en diversos països. Assegura que «m’encanta la Fira perquè ofereix una àmplia selecció artística, molta música folk, també contemporània, i projectes molt especials. I la ciutat és molt bonica».

Martyna i Eric Nieuwland, dels Països Baixos, han gaudit amb diverses propostes. Ell és fotògraf de concerts i és el primer cop que ve a Manresa. Ella, organitzadora de festivals a la seva Polònia natal, ja havia estat a Manresa fa uns nou anys, «i després de la pandèmia vaig creure que calia tornar-hi per conèixer el que es fa. La proposta artística de Catalunya és molt rica». Ara és directora artística als Països Baixos: té contractat Rodrigo Cuevas i lligada una residència de dansa.

Maria Rolli, de la Toscana, ha vingut a representar el festival Sete Sóis Sete Luas, que teixeix una xarxa de 30 ciutats de 12 països entre la Mediterrània i el món lusòfon: Portugal, Brasil i Cap Verd. S’estrena i diu que s’ha trobat una edició «molt queer. És original perquè no és una gran ciutat, i la gent participa activament a les propostes». Valora molt que la programació no se centri en un únic lloc, sinó que «tota la ciutat la pugui aprofitar».