Àngels Freixanet: «Em sortien cares i les visualitzava patint»

El juliol del 2020, la manresana Àngels Freixanet inaugurava al Museu Etnogràfic de Ripoll una mostra de peces creades durant el confinament entre les quals uns rostres en forma de màscares que, majoritàriament, mostraven el dolor d'un moment "molt trist", de solitud, de mort. Obres que abans de traslladar-les al ferro reciclat passejaven per la seva ment: "Em sortien cares que visualitzava patint. No eren rostres amables, sinó ferits". Fins i tot torturats. Va ser la seva manera de portar a l'art els sentiments d'incertesa d'una etapa feta d'absències. Fins al febrer, divuit d'aquestes intenses i desassossegants Ànimes perdudes s'exposen per primer cop a Manresa, a Joviat (c/ Folch I Torres, 5-13).

El projecte, que vol retre "homenatge a les vides truncades durant la pandèmia", l'enceta Freixanet però tindrà continuïtat en el centre. Com explica Jordi Vilaseca, president de la Fundació Joviat, la idea és que els alumnes de batxillerat o dels cicles formatius que vulguin participar facin el seu propi reconeixement a una persona, experiència o record inspirat en l'obra de l'escultora a través de "microrelats, creacions digitals o obra gràfica". Que l'art convidi a reflexionar, en aquest cas sobre la pèrdua. Un projecte que es clourà compartint les obres de l'alumnat coincidint amb el final de l'exposició de Freixanet (aproximadament la segona setmana de febrer), en una mena de «ritual col·lectiu», apunta Vilaseca. Un acte obert, una trobada més enllà del centre educatiu, «en un lloc obert» a la ciutat per simbolitzar uns comiats que, en aquell moment, ningú no va poder fer. 

"Fa tres anys de la pandèmia i hem passat pàgina. Però alguna cosa ens ha quedat i l'art ajuda a no oblidar", apunta Vilaseca. Les ànimes a Joviat, que es poden veure a entre l'espai de la recepció i un dels passadissos de l’entrada, tenen nom: De l’ocàs; cruel (amb un reixat que impedeix obrir la boca); de l’aurora; al laberint; d’avis; del Corpus. Però, també, Ànima de l’esperança, Ànima amb ales, o Ànima serena. «Quan treballo no soc de pensar, camino entre els ferros, els miro i si trobo el que busco, la peça m'espera» subratlla Freixanet.. L'Ànima del nen borni és, per a l'escultora, una peça especial perquè neix de la visió d'una fotografia que la va impactar: "Sol ser tot molt inconscient però al final, quan alguna cosa t'afecta, acaba sortint". A ella, a través de les mans i el bufador. Les ànimes de la manresana són de ferro i metall reciclats, de ferro i os, de ferro i fusta, sovint amb tocs de pintura que Freixanet barreja amb vernís on sobresurt el vermell, un color imprescindible en la paleta de l'artista, al costat dels blaus i alguns verds. La inauguració de l'exposició, que és oberta al públic (de 9 del matí a 8 del vespre) va aplegar una vuitantena de persones, "molts alumnes joves". Per a Vilaseca, "segurament, alguns mai no havien visitat una exposició i per a nosaltres és una oportunitat per acostar-los a l'art, per despertar-los la curiositat i per reivindicar, també, l'art de proximitat".

La relació de Joviat amb l'artista manresana neix per l'amistat que uneix Freixanet amb Vilaseca. Uns lligams que el director del la fundació reivindica. Des del 2006, Freixanet signa les obres -peces úniques- dels premis de l'Escola d'Hoteleria i ja en van pràcticament 50. Aquesta és la segona exposició que l'artista fa a Joviat després de portar, el 2015, Llibres arrelats. A la mostra actual també s'hi poden veure dues obres dedicades als llibres, una de les sèries que més ha treballat i estima l'escultora.