Al Mercat de les Puces de París, el metge i cardiòleg manresa Xavier Boada Playà (Sarrià, 1949) va trobar entre els llibres de vell un manual de cardiologia del metge Félix Andry (Paris, 1808-1863), que treballava a l’Hôpital de la Charité. El plat fort del llibre eren "les autopsies de 24 persones, que havien mort per causes atribuïbles al cor i que ell havia tractat en vida". Un treball científic "impressionant" -per les dades aportades i els resultats obtinguts- però escrit, "encara que no ho sembli, amb paraules poètiques". Aquest personatge real i el seu estudi va ser els detonants perquè el metge manresà, fascinat per un moment històric de grans canvis en un París que era la capital del món, s'engresqués a escriure una novel·la històrica que es va publicar el 2001 amb el títol de Paradisos o miratges (Solsona Comunicacions). El protagonista era un alter ego de Félix Andry. I el més curiós és que, posteriorment, diu, remenant arxius a la Biblioteca Nacional de França, va trobar altres llibres d'Andry, no de medicina, sinó de poesia i de viatges (com Un touriste en Algérie, de 1845): el personatge inventat s'assemblava molt al real. Tal i com sospitava.

Si París va suposar un punt d'inflexió per l'estrena de Boada en la literatura, París torna a aparèixer, vint anys després, en l'estrena del cardiòleg com a autor teatral. És amb la peça El rol d'en Pol, obra guanyadora de la quarta edició del Premi El Galliner de textos teatrals dels Lacetània, el 2022. La lectura dramatitzada es farà aquest diumenge, a les 12 del migdia, a la Sala Petita del Kursaal, amb entrada lliure. Boada, de 74 anys, que encara visita a Berga, va néixer a Sarrià quan "era poc més que un poble" i va arribar a Manresa - "per feina i qüestions personals"- l'any 1975 per incorporar-se a la recentment creada Unitat Coronària de Manresa, al carrer Caputxins, dirigida pel doctor Corrons. Anys més tard, Boada va exercir a l'Hospital de Berga (del 2000 al 2010), ciutat on continua treballant ("ara ja poc", riu) en consulta privada. La crisi del 2008 va estroncar la publicació de la que hagués estat la seva segona novel·la. Al calaix, el cardiòleg guarda altres novel·les històriques però també de gèneres com la comèdia. Algunes de les últimes obres escrites ja s'introduien en el terreny dramàtic i va decidir provar sort amb un text teatral. I presentar-lo al Premi El Galliner dels Lacetània. Va sonar la flauta.

El rol d'en Pol situa l'acció en unes golfes de París on un estudiant de postgrau d'arquitectura comparteix pis amb un altre company. Dues noies més entraran en escena i, a través de la lectura i les idees contingudes en un llibre titulat "Universos", acabaran parlant tant de la vida quotidiana com fent-se preguntes sobre la seva manera de viure, el somnis, les relacions, el futur. Un situació "sorprenent" marcarà un gir en la trama. Amb un punt "filosòfic però sense pretensions", apunta Boada, el text parla de les preguntes que, un dia o altre, tots ens fem i del sentit de les respostes. Veritat, felicitat, el rol pautat... A París, el cardiòleg havia viscut al Barri Llatí, a finals dels seixanta. "Tinc tirada a la cultura francesa, per educació i per relacions personals i d'amistat". I El rol d'en Pol remet, també, a un "ambient més intemporal, de la tradicional vida estudiantil dels seixanta".

La lectura dramatitzada de l'obra la dirigeix Sílvia Sanfeliu amb la intepretació de Pol Cases, Jordi Vilagut, Montserrat Izquierdo i Montserrat Buscart, alumnes de l'Aula d'Adults de l'Aula d'Arts Escèniques del Kursaal. Boada, encantat de la direcció i de l'elenc ("gent jove i molt interessada pel que es diu"), combina la feina amb els assajos perquè el muntatge, que tindrà una durada d'una hora i quart, aproximadament, incorpora música, fotografia i comentaris en off del propi autor: "he d'intervenir com toca i quan toca", riu. Però, assegura, "arribarem a bon port. Tot és molt fluid".