Regina Rodríguez, escriptora de Puigcerdà: "Això de 'Les calces al sol' és una anomalia"

El primer llibre de l'autora ja porta més de 30.000 còpies venudes i quinze edicions

Regina Rodríguez

Regina Rodríguez / Oscar Bayona

EFE

L'escriptora Regina Rodríguez admet que és una "anomalia" vendre més de 30.000 còpies i portar quinze edicions al costat d'una especial de Nadal del seu primer llibre, 'Les calces al sol', que va sortir inicialment en català i que, ara, s'acaba de publicar en castellà.

"Són com 64 setmanes entre els més venuts amb Ken Follet, Sergi Pàmies i Silvia Soler, és bàrbar, perquè no em coneixia ningú", afegeix en una entrevista a EFE abans de reconèixer que el seu fort per començar va ser demanar una oportunitat "a porta freda". Rodríguez, nascuda a Puigcerdà (Cerdanya) el 1983, va enviar un correu electrònic al grup editorial Penguin Random House, va adjuntar la seva novel·la i, en un mes, la van trucar per dir-li que la publicarien.

"Estic vivint un somni immens", explica una autora que creu que la clau ha estat "l'efecte boca-orella" i explicar "una història que a la gent li arriba" sobre una psicòloga com ella que se'n va com a 'au pair' als Estats Units, on descobreix que la literatura és la vocació que cerca. "M'obro en canal i hi ha tanta veritat que la gent ho veu", comença Regina Rodríguez per acabar reconeixent: "Tot el que hi ha a 'Les calces al sol' jo ho he viscut".

El llibre és la seva història novel·lada, una experiència que va poder esprémer gràcies al fet que es va produir el 2007, "l'últim moment de la cultura privada, perquè la distància tangible ara és un luxe". Ella, sense l'eclosió de la tecnologia de la comunicació, es va poder escoltar segons relata i crear una obra amb què, ara en castellà, espera fer el salt a tot Espanya i Llatinoamèrica sense posar-se cap horitzó.

La idea ja la tenia al cap quan va crear 'Les calces al sol' i, per això, va defensar davant l'editorial que el seu llibre no tenia un públic objectiu, encara que li van dir que era "impossible". "Però és així, perquè surten personatges de totes les generacions, des d'un nen de 4 anys a l'àvia, que en té 84, hi ha trames per a tots i els missatges de què parlo els entén tothom", apunta.

Segons la seva opinió, "exigir-li a la vida el que vols fer", el tema de la vocació que tracta al seu llibre, "no té edat" i vol que el porti a ser llegida "a tot arreu".

Amb aquesta idea d'exportar la novel·la a diferents llocs va crear "cada idea i cada acudit" en la primera edició en català, la que havia de suposar el seu llançament.

Una altra eina global té a veure amb la seva formació audiovisual, que deriva en un estil d'escriptura "molt cinematogràfic i que ajuda que s'exporti".

També ajuden a arribar a tots els públics els temes que tracta, "perquè sentir-te fora del lloc i sortir del pou són temes universals com l'humor que apareix i els personatges".

"El llibre estava pensat per traduir-lo perfectament", indica, i reconeix que tots els salts culturals no els pot dominar, encara que ha fet tot el que estava a les mans.

Per això, els seus personatges "funcionen a Girona i a Pequín" com passa amb l'àvia, "la mentora clàssica de les novel·les que convida al viatge l'heroi, que creui el llindar per viure l'aventura, i que és a 'El senyor dels anells' o a 'La Guerra de les Galàxies'".

L'àvia li permet a més rendir homenatge a una generació "que va aprendre de la vida a base d'hòsties" i que, al seu llibre, "entén la néta millor que ningú encara que no sabia ni llegir ni escriure".

La paraula calces, "que és tan bèstia", li serveix per reivindicar aquelles dones "que van tirar la casa endavant malgrat tot" i que en aquesta obra deriva en una àvia que li demana a la seva néta que visqui per ella el viatge que ella ja no pot fer.

L'andalús d'aquella dona que ja apareixia a l'edició catalana s'hi ha polit en castellà, en l'èxit del qual també tindrà a veure el recurs de Regina Rodríguez que aparegui a la ment de la protagonista el que entén moltes vegades quan li parlen en una llengua que no domina, en el seu cas l'anglesa, i que la majoria de casos és una cosa forassenyada. EFE