Una parella manresana de rècord: han viatjat als 195 països del món

Quan el 28 de novembre passat l’avió va aterrar a la República de Palau (Oceania), Enric Moreno es va girar cap a la seva dona, Mayte Galindo, li va fer un petó i li va dir «felicitats». No era cap aniversari però sí la celebració d’una fita molt excepcional: arribaven a l’últim país del món que els faltava per visitar. El que feia 195, la xifra reconeguda per l’ONU. En realitat, n’han trepitjat més, 204 (com Transnístria i Kosovo) i n’han repetit 73. Però assolir els 195 és una xifra de rècord Guiness a l’abast de poquíssims escollits: com a parella i com a mínim, ara mateix, és l’únic matrimoni català i de l’Estat espanyol que ho ha aconseguit. I si no és així, que algú aixequi el dit. 

El cert, expliquen, és que no tenien cap interès «a col·leccionar països», però el ritme viatger que han imprès a les seves vides, sobretot un cop ja avis i jubilats, ha fet que aquest novembre els manresans Mayte Galindo (Sástago, 1956) i Enric Moreno (Celrà, 1954) completessin un passeig pel món que ha durat 44 anys. Des que es van casar, el 2 de juny del 1979 (aniversari de l’Enric), fins al 30 de novembre passat. Des del primer viatge conjunt a Londres per celebrar les noces fins a recórrer les sis illes del Pacífic que els faltaven: Nauru, Tuvalu, Kiribati, illes Marshall, la Micronèsia i Palau. Segurament, uns indrets que no haurien visitat si no haguessin volgut completar les caselles dels 195 països. Ara, diuen, «ens hem tret un pes de sobre».

Moreno, de 69 anys, que va estar un quart de segle vinculat al Centre d’Esports Manresa i va ser soci i propietari de la botiga M2, i Galindo, de 67, que havia treballat en una companyia d’assegurances, a Terrassa, es van conèixer estudiant enginyeria. Les cuques per viatjar que l’Enric va experimentar als 18 anys amb el primer Interrail per Europa es van convertir en la cola que ha enganxat la parella. Han viatjat sols però també amb els seus fills, la Carla i el Martí (fisioterapeuta de l’equip de futbol del Girona), un cop van complir 12 anys. I ho han fet amb motxilla (fins enfilar la quarantena), amb bossa d’esports amb rodes; per lliure i amb viatges organitzats; per terra, mar i aire. 

El seu primer viatge «gran» va ser a Perú, el 1980. «Viatjar ens ha donat la vida», explica la parella en la sala dels viatges de casa seva: una acollidora habitació atapeïda de records, de centenars de guies i llibres, d’àlbums de fotografies i amb un original sostre emmarcat amb espectaculars imatges preses al llarg dels anys. Tot metòdicament documentat. Tot. Cada passaport, cada visat, cada llibreta on Moreno apunta detalladament la ruta, cada diari de campanya que porta la Mayte des del primer viatge... I una altra xifra: 77.000 fotografies, a més de filmacions, les primeres en súper-8, del seu pas pel globus terraqüi.

I tot i que mai no van tenir la intenció de convertir-se en «caçapaïsos», reconeixen que quan la llista començava a escurçar-se la idea d’arribar als 195 països va començar a calar. Com la pluja fina. Un punt d’inflexió va ser el reportatge que el 2017 aquest diari va publicar dels 45 anys fent la volta al món de l’Enric Moreno i dels viatges de la parella: en acabar aquell any, ja van sumar 132 països. I van pensar? «I si ho provem?». En sis anys n’han fet 63. Els països d’Europa que havia recorregut l’Enric abans de conèixer la Mayte els van sumar en tres setmanes en cotxe. Tenien un objectiu.

Anotin: han passat 4 anys sencers de les seves vides viatjant. Àsia és el seu continent preferit. A l’Índia hi han estat 9 vegades, la primera, el 1984, just quan van assassinar Indira Gandhi; a la Xina, 3; al continent americà, 15. Han passat per l’Afganistan dels talibans; han estat a 54 graus al desert de Gobi; han viscut l’huracà Sandy a Nova York i el cicló Mal en aquest últim viatge. Enamorats de la història, sempre tornarien a Uzbekistan (on ja han estat 3 vegades) i a Istanbul (5); no repetiran ni a Haití («és un dels països més insegurs del món», diu la Mayte») ni a Sudan del Sud. I encara que la llista dels 195 s’hagi acabat, de plans en tenen per donar i per vendre. Volen tornar al Japó (l’Enric és un apassionat de la Ruta de la Seda) i el 2029 fer l’Antàrtida i viatjar a l’Àfrica per veure la migració de nyu i celebrar 50 anys de casats. Cada viatge que han fet l’han «gaudit», asseguren. I quan hi ha problemes, que sempre n’hi ha, l’Enric, diu la Mayte, deixa anar aquesta frase: «Podria ser pitjor». Però, de moment, quasi no podria ser millor.

CINC VIATGES

NOVEMBRE DEL 2023: EL PAÍS 195

La República de Palau, al Pacífic. Punt final del viatge pels 195 països del món. La imatge és a Koror, la capital, després de passar per Nauru, Tuvalu, Kiribati, illes Marshall i Micronèsia, els països que els faltaven per visitar. Aquest viatge (van pujar a 15 avions) l’havien de fer el març del 2020. La pandèmia el va frustrar. Però ha estat una de les rutes més «accidentades»: dos avions perduts, més dies de trajecte i el cicló Mal.

PERÚ, 1980

El primer viatge «gran» de la parella i el primer cop que creuaven l’Atlàntic després d’haver-se estrenat el 1979 a Londres i, amb un Renault 5 vermell, als països de l’Est d’Europa.

AFGANISTAN, 2005

«El viatge dels viatges» en plena era taliban. Una de les experiències «dures» però, alhora, absolutament «impressionant». Van arribar en ple Ramadà. Uns paisatges «espectaculars» .

UZBEKISTAN, 2011

Aquest estat de l’Àsia Central té enamorada la parella. Ja l’han visitat tres vegades i hi volen tornar. A la foto, a Jiva, que va ser la principal ciutat-oasi de la Gran Ruta de la Seda.

IRAQ, 2019

«El millor? La gent, l’ambient i la història. Un país per tornar-hi». Dels viatges en família, en destaquen dos: el de la Ruta de la Seda, l’any 2000, i Turquia, que van recórrer en un mes, el 2001.