Carles Cases reuneix per primer cop una selecció de temes de bandes sonores de Ventura Pons

Fa temps que la portada del disc estava feta, dissenyada pel mestre xocolater Enric Rovira. Mostra la silueta del realitzador barceloní Ventura Pons (1945), que moria ara fa una setmana a 78 anys i amb qui el compositor sallentí Carles Cases (1958) va entrar al món del cinema i de les bandes sonores a principis dels anys noranta. Cases va treballar amb Pons al llarg de vint anys i setze films, una relació "llarga i fructífera", apunta el sallentí (és "poc habitual treballar dues dècades amb el mateix director", remarca) que ara, per primer cop, es resumirà en un disc que aplega 16 temes d'11 films del desaparegut realitzador. Música per a Ventura Pons, un projecte que feia anys que rondava per la ment de Cases, veurà la llum el pròxim 26 de gener i vol ser una "petita mostra" de la intensa col·laboració de dos creadors que es van retroalimentar mútuament del 1991 al 2011. Un "homenatge" al realitzador, subratllava Cases, "que em va descobrir a mi mateix com a compositor" i que ha estat un dels "grans noms del cinema català". Un disc amb cançons de films com El perquè de tot plegat (1995), Amic/Amat (1998), Actrius (1996) o Rosita, please! (1993).

Cases, que ahir assistia a la projecció d'Actrius (1997) a la Filmoteca de Catalunya en record del cineasta, ha fet una tria motivada exclusivament "per les cançons que més m'agraden de les que vaig crear" per al director. Un treball, diu "que no té cap pretensió" més enllà de reunir per primer cop una selecció de versions originals de les bandes sonores per a les pel·lícules que el músic bagenc va compondre per a Pons entre el 1991 i el 2011, un recopilatori que, fins ara, no existia al mercat. És, apunta Cases", "l'únic que puc oferir jo" en memòria del director. Cases va crear la música per a 16 films de les 33 pel·lícules que va dirigir el cineasta, un cas, com reflexionava el compositor sallentí, poc habitual. Van ser per a aquestes pel·lícules: Aquesta nit o mai (1992), Rosita, please! (1993), El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), Carícies (1998), Amic/Amat (1999), Morir (o no) (2000), Anita no perd el tren (2001), Food of love (2002), Amor idiota (2004), Animals ferits (2005), La vida abismal (2006), Barcelona (un mapa) (2007), Forasters (2008), A la deriva (2009) i Mil cretins (2010). En el disc, Cases ha deixat fora temes de cinc films: Aquesta nit o mai, Carícies, Barcelona (un mapa), A la deriva i Mil cretins.

El músic bagenc, que es va estrenar com a compositor de bandes sonores amb Pons amb el film Aquesta nit o mai i que va tancar la col·laboració amb Mil cretins (2011), va arribar al cinema després de tancar l'etapa amb Lluís Llach, durant la dècada dels 80. I com ja explicava fa uns dies a aquest diari, Pons "mai no em va exigir res, donava carta blanca a la creació. A partir del guió, jo componia. Era una responsabilitat, però mai no em va dir que una música meva no li agradava". 20 anys i 16 pel·lícules així ho testimonien. Si la veda al cinema li va obrir Pons i tot i que fa anys que Cases no s'hi dedica, en el seu currículum hi ha la composició de setanta bandes sonores, mig centenar de discos publicats i gairebé 3.000 concerts. L'any passat publicava París-Casablanca-New York, un viatge per temes propis, essencialment de bandes sonores, amb músiques inspirades en els països on ha estat i ha treballat. Així mateix, el 2023, Cases va ser distingit amb el Premi d'Honor del Festival Clam a la trajectòria.

El disc

Tot i que Cases va crear la banda sonora de 16 pel·lícules de Ventura Pons, el recopilatori inclou temes d'11 films. Aquests: Voluntat i Submissió, d'El perquè de tot plegat (1995); Obertura I i Obertura II, d'Amic/Amat (1998); Irina, d'Animals ferits (2005); Moderato i Finale presto, d'Anita no perd el tren (2000); Music of the beauty, de Food of Love (2001); Amor idiota, d'Amor idiota (2004); Trio i Efigènia, d'Actrius (1996); No morir i Resurrecció, de Morir (o no) (1999); Forasters, de Forasters (2008); Ruleta russa, de La vida abismal (2006) i Rosita, please!, de Rosita, please! (1993).