Mor el fotoperiodista Horacio Seguí als 93 anys

El fotoperiodista Horacio Seguí ha mort aquest dijous als 93 anys, segons ha informat el seu net Ignasi Bea Seguí en una publicació a X. Nascut a Barcelona el 5 d'abril de 1930, ha estat una de les figures més rellevants del fotoperiodisme català. El seu llegat el formen retrats del món musical, polític i esportiu de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. Va començar a formar-se de manera autodidacta als 16 anys i inicialment es va dedicar a retratar els festivals musicals de l'època. També va fer les fotos per il·lustrar les cobertes dels discos d'artistes de l'època. Posteriorment, va cobrir grans esdeveniments esportius no només de futbol i bàsquet, sinó també de ciclisme, natació o waterpolo.

De molt jove va començar a treballar en una fàbrica de pells i pocs anys després, als 16 anys, va ingressar al Banc Hispano Americà, on va descobrir l'afició per la fotografia de manera autodidacta. El 1963 va deixar la feina i va passar a dedicar-se a la informació gràfica. Va començar a treballar per la cadena d’Eusebio Suàrez a Madrid, on s’editaven set revistes setmanals com el 'Sábado Gráfico', 'Discóbolo' o 'Velocidad', entre d'altres. El 1968 va inaugurar la seva pròpia botiga i laboratori fotogràfic a Barcelona, que va estar oberta fins al 1995.

Durant la seva primera època es va especialitzar en fotografia musical, especialment els festivals de música de l’època com el San Remo, el Mediterráneo o Eurovisión, i va fer retrats de cantants per a les cobertes dels discos. També es va dedicar a la fotografia esportiva seguint els equips catalans, sobretot, de futbol i bàsquet, però també d'altres disciplines. Posteriorment, va complementar aquests temes amb altres de polítics coincidint amb la transició. Així, d'ell són imatges de vagues i manifestacions de l'època. 

Horaci Seguí va ser fundador de l’Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa, de la qual va ser president a Catalunya des de 1978 i fins a 1989 convertida posteriorment en l'Associació d’Informadors Gràfics de Premsa i TV de Catalunya, que també va presidir fins a la seva dissolució.

La seva obra ha estat exposada al Palau de la Virreina, al Museu Colet, a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i al Museu del Barça i a nombroses penyes barcelonistes. Al llarg de la seva carrera ha rebut diferents premis.