El Foment Cultural de Súria s’apunta al misteri amb «L’habitació de Verònica»

Eduard Reguant dirigeix el nou muntatge teatral de l’entitat, un thriller psicològic que s’estrena aquest dissabte amb motiu de la festa de Sant Sebastià i amb la promesa de mantenir el públic enganxat a la butaca en les quatre sessions programades

Els intèrprets i el director de l’obra amb l’escenografia de l’habitació de la Verònica

Els intèrprets i el director de l’obra amb l’escenografia de l’habitació de la Verònica / ARXIU PARTICULAR

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

El misteri i la intriga s’instal·len avui, i almenys tres dies més, al teatre del Foment Cultural de Súria amb motiu de les funcions programades de L’habitació de Verònica, un muntatge dirigit per Eduard Reguant on res és el que sembla i els girs de guió trenquen tots els esquemes. Enric Fàbrega, Laia Fonts, Eduard Solsona i Alba Martín formen el quartet actoral que afronta un dels textos més representats del dramaturg nordamericà Ira Levin, autor que Polanski va dur al cinema en l’aclamada La llavor del diable.

"L'habitació de Verònica"

Lloc: Teatre del Foment Cultural. c. Sant Antoni Maria Claret, 24. Súria.

Dia i hora: 20 i 28 de gener i 4 de febrer, a les 18 h; 27 de gener, a les 20 h.

Entrades: 12 euros; 10 euros per als socis del Foment. Venda a Milar Reguant Agut, el web fomentculturalsuria.cat i a la taquilla una hora abans de la funció.

«Sovint fem clàssics com Terra baixa i El cafè de la Marina, o comèdies i vodevils, ja que vols que la gent vingui a passar-s’ho bé, però de tant en tant també ens ve de gust fer una cosa diferent i en aquesta ocasió proposem un thriller psicològic», explica Eduard Reguant d’una producció que «ja fa temps que tenia al cap».

L’entitat responsable de grans esdeveniments locals com les caramelles i els Pastorets posa dempeus cada any un parell d’obres de teatre -a la tardor i per Sant Sebastià- i un muntatge infantil al final de la primavera o principis d’estiu, al marge de les dues fites esmentades, indispensables en el calendari social i cultural del poble. «Cada any movem unes 500 o 600 persones», afegeix el director: «de les quals prop de mig centenar participen en les representacions teatrals».

Reguant va veure un muntatge de L’habitació de Verònica que es va dur a terme fa uns anys a Barcelona, posteriorment va tenir l’oportunitat de llegir el text i «vaig pensar que seria molt interessant de fer al Foment». El responsable del muntatge explica que «cap dels directors que hi ha a l’entitat tenia massa clar què fer aquest any i vaig recordar l’interès per l’obra de Levin. Ens vem animar i ho vem tirar endavant».

El tram final del 2023 i l’entrada al nou any van ser intensos per Reguant, que mentre dirigia els assaigs de L’habitació de Verònica va assumir el rol de Dimoni Gros als Pastorets. La proposta que s’estrena avui a la tarda «és un thriller psicològic que situa l’acció en els anys 70 a través de la trobada entre un matrimoni gran, els Mackey, i una parella jove. Els primers s’apropen a la noia astorats perquè s’assembla molt a la filla de la família de la casa on hi feien de servents, i que va morir. Li comenten que hi ha una germana que ha perdut el cap i no ha assumit el traspàs de la Verònica i li proposen a la dona que es vesteixi com la difunta per parlar amb ella».

A partir d’aquí, indica Reguant, «tot es transforma, res és el que sembla i els girs de guió són del tot inesperats. Jo no havia fet mai res així com a director». Per dur a bon port el repte de mantenir l’espectador enganxat a la butaca «hem muntat una escenografia que recolza els actors, una habitació tancada, amb el sostre baix, un punt claustrofòbica, on els jocs de llum i la música de tensió també hi fan el seu paper». Fins i tot les olors estan al servei del propòsit de conduir el públic a un final imprevisible.

L’habitació de Verònica es veurà avui i tres dies més al llarg dels dos següents caps de setmana al Teatre del Foment Cultural, amb capacitat per uns 180 espectadors. «Normalment, no ens plantegem fer bolos fins que no hem acabat i veiem quines sensacions tenim», reconeix sobre la possibilitat de fer una funció més a Súria o d’ensenyar el treball en escenaris d’altres localitats.