Els Gaudí han recompensat l'exploració cinematogràfica d'Elena Martín a 'Creatura', que aborda el despertar sexual en la infància i el desig femení. L'equip del film s'ha aixecat fins a sis cops del pati de butaques per recollir els principals guardons de la nit: el de millor pel·lícula, direcció, muntatge i premis interpretatius per Clara Segura, Alex Brendemühl i Clàudia Malagelada. 'Saben aquell', l'homenatge de David Trueba a Eugenio, ha estat l'altre nom propi de la gala i ha guanyat set estatuetes, les de millors protagonistes per a Carolina Yuste i David Verdaguer i diverses de tècniques. '20.000 espècies d'abelles', d'Estibaliz Urresola, s'ha endut el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció novella i fotografia.

El desenllaç semblava escrit des de l'inici de la gala de l'Acadèmia del Cinema Català, i és que el primer premi ja ha anat a parar a les mans de 'Creatura', en un indici inequívoc que el palmarès seria generós per al llargmetratge dirigit i protagonitzat per Elena Martín. La segona estatueta, la de millor direcció de producció, ha distingit 'Saben aquell', l'altre nom propi de la nit.

A partir d'aquí, les dues produccions -que ja partien com a favorites a les nominacions- han alternat les aparicions a l'escenari del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), amb el permís de '20.000 espècies d'abelles' i 'Robot dreams', la reeixida estrena de Pablo Berger en el món del traç. La cinta, candidata a l'Oscar, ha aconseguit el Gaudí a millor música original per a un Alfonso de Vilallonga que ha reconegut que portava un "pet impressionant", a més del ja previsible guardó a millor pel·lícula d'animació.

L'altre dels títols amb ADN català que seran a Hollywood en la cerimònia del 10 de març, 'La societat de la neu', de J. A. Bayona, també ha trobat el seu espai, imposant-se en la categoria de millor pel·lícula europea. El film no podia optar a la resta de categories perquè no compleix amb el requisit d'estar participada en un mínim del 20% per una productora domiciliada a Catalunya, tot i que sí que compta amb talent català. En recollir l'estatueta, el també director de 'Lo imposible' i 'Un monstre em ve a veure' ha agraït a l'Acadèmia haver trobat l'espai per distingir el film: "el nostre llenguatge és el cinema".

'El mestre que va prometre el mar', de Patricia Font, un dels èxits de taquilla de la temporada, ha marxat de la gala amb només un guardó, el que atorga el públic. La directora ha dedicat el premi a tots aquells que busquen encara els seus familiars.

Martín: "Protegir la infància no és negar el desig"

Una visiblement emocionada Elena Martín ha recordat que el film neix de conèixer la vergonya a través de la "mirada atemorida dels adults". "Portem molts anys en què la violència sexual es combat en el silenci, s'entén que el desig és perillós i que, si hi ha perill, és millor eliminar la sexualitat", ha lamentat en recollir el Gaudí. Per això, la directora ha reclamat protegir la infància sense negar el desig: "s'ha de validar i acompanyar. Davant la violència sexual, no s'ha de castrar sinó educar, acompanya i seguir sent lliures en les nostres narratives".  També ha fet referència a la temàtica de la pel·lícula una jove Clàudia Malagelada, que veu en Martín la germana gran que "sempre havia volgut tenir" i ha conclòs: "a mi també em bota la vulva".

La pel·lícula de David Trueba ha sumat en el recompte final els premis a millor direcció de producció, direcció artística, vestuari, so i maquillatge i perruqueria. David Verdaguer ha dedicat el premi a la Conchita, sense la qual "no hi hauria Eugenio", com també ho ha fet Carolina Yuste, que ha recordat "totes les dones a l'ombra que van sostenir aquest món". L'actriu també ha demanat als companys de professió homes que ajudin a prevenir abusos perquè els rodatges siguin "llocs sans". "Des d'aquí, amor a Ruben Wagensberg i a tota la seva família", ha conclòs.

En un dels discursos més reivindicatius de la nit, Urresola ha agraït parcialment en català la distinció i ha dit sentir-se afortunada per haver rebut el Gaudí d'una industria "especialment sòlida com la catalana". A més de demanar un alto al foc a la Franja de Gaza i exigir als governs que detinguin comerç d'arma amb Israel, ha exigit deixar de tenir por al silenci en els casos d'abús.

'Un amor', 'Upon Entry' i 'La contadora de pel·lículas', altres noms

L'Acadèmia del Cinema Català també ha cedit espai per a altres èxits de la collita cinematogràfica de l'any. Així, 'Mentre siguis tu. L'aquí i ara de Carme Elias', l'homenatge que Claudia Pinto fa a l'actriu catalana -que pateix Alzheimer-, ha merescut el Gaudí a millor pel·lícula documental; mentre que 'Un amor', l'adaptació homònima d'Isabel Coixet de la novel·la de Sara Mesa, ha estat distingida amb el premi a millor guió adaptat, que signen a quatre mans la cineasta i Laura Ferrero. "No m'havia preparat res perquè ja fa unes quantes gales que no ens donen res", ha etzibat per començar. També ha dedicat el Gaudí a totes les Nats que hi ha al món "amb contradiccions i que estan perdudes".  

L'estatueta a millor guió original ha estat per a Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas, pel seu treball a 'Upon Entry (L'arribada)', que aterrava als Gaudí després de recollir la mateixa estatueta als Feroz fa poc més d'una setmana.

La coproducció catalana 'La contadora de películas', adaptació de la novel·la homònima d'Hernán Rivera Letelier i responsable d'inaugurar l'última edició de la Seminci de Valladolid, s'ha fet un lloc a la gala i s'ha endut el premi als efectes visuals. La cinta, dirigida per Lone Scherfig i amb guió de Walter Salles, Rafa Russo i Isabel Coixet, té Daniel Brühl com a protagonista.

'Quico sabaté, sense destí', de Sílvia Quer ha guanyat el premi a millor pel·lícula de televisió, mentre que 'El bus', de Sandra Reina, ha recollit el de millor curtmetratge.

Judith Colell: "Estem treballant i donarem guerra fins al final"

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català ha començat el discurs celebrant els premis internacionals que han rebut les pel·lícules catalanes el 2023 i ha reclamat que el cinema sigui una "qüestió d'estat" i no depengui de la voluntat dels governants. Després de clamar contra la precarietat laboral al sector,  ha cridat a combatre l'edatisme, fent que les professionals nascudes abans dels 60 i que van portar les seves pel·lícules a secció oficial a Berlin, Canes, Sant Sebastià o Locarno i van aconseguir grans èxits de taquilla s'aixequessin dempeus, a imatge i semblança de Frances McDormand als Oscar el 2018. "També fa més de 15 anys, moltes d’aquestes dones es van associar i van aconseguir moltes fites. Estem treballant i donarem guerra fins al final", ha advertit. Alhora, ha lamentat els casos d'abusos denunciats recentment al món cinematogràfic: "cada cas ens fa molt mal, tolerància zero".

Qui li ha pres el relleu ha estat Yolanda Sey, que ha fet un dels discursos més reivindicatius de la nit. L'artista ha ironitzat sobre la situació de les persones racialitzades i ha demanat un cinema que no sigui "blanc, privilegiat i de classe alta", que no esdevé un reflex de la realitat i, per tant, "no serà català".

Rosa Vergés, Gaudí d'Honor que "toca sostre"

Esperonada per Àngels Gonyalons, Isabel Coixet, Rosa Ros i Pepa López, Rosa Vergés ha pujat a l'escenari en el tram final de la gala per recollir el Gaudí d'Honor Miquel Porter. "La teva passió pel cinema ens ha fet millors espectadors", n'han dit les companyes mentre la directora pujava a l'escenari i agraïa la "mirada valenta" d'aquelles que "amb el seu art il·luminen el camí". "Aquesta nit he après que reconèixer el meu amor incondicional al cinema m'emociona profundament. Em sembla que aquesta vegada sí que he tocat sostre".

Nova ubicació per a gala guiada per l'humor feminista

L'Acadèmia del Cinema Català ha apostat per les humoristes Maria Rovira i Ana Polo, creadores del podcast Oye Polo, com a mestres de cerimònies. La gala, de prop de tres hores i que ha canviat d'ubicació, ha estat un homenatge a l’espectador plena d’humor feminista. Entre les actuacions musicals més destacades hi ha hagut l'estrena de Guillem Gisbert en solitari, que ha interpretat en primícia 'Un home realitzat'; Julieta, que ha reinterpretat amb harmonies i bases electròniques el clàssic 'Al vent', de Raimon; i Sharonne. Els actors de la sèrie 'Jo mai mai' també han ofert una nova versió del celebrat 'Petar-ho' d’Oques Grasses.

Amb 1.400 convidats, la nit del cinema català ha tingut una nombrosa representació institucional, encapçalada pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Anna Erra; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Candela López; i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí; el regidor de Cultura i Indústries creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé; i el director general de l’ICAA, Ignasi Camós.