Una exposició revela la personalitat literària de Josep Maria Aloy

Després de rebre un premi literari, en Josep Maria Aloy (Manresa, 1948-2020) es va privar de la publicació de l’obra per sentit de l’honor. «Un noi que vaig tenir al meu càrrec quan feia de tècnic de justícia juvenil havia fet un progrés important», explicava en una entrevista a Regió7 la tardor del 2014, «i pocs dies després de trobar feina va morir en un accident de moto. Em vaig posar a escriure, vaig guanyar el Serra i Moret del 1991 i l’editor va dir que era tan colpidor que calia fer canvis, però no vaig tocar res perquè hagués estat una traïció al noi».

La vivència relatada a les pàgines del diari es pot llegir en el retall que es mostra en una de les sis vitrines de l’exposició El llibre, una finestra oberta al món, que es pot visitar fins al 22 de març al vestíbul de l’edifici principal de la UManresa i que glossa les diferents facetes de la personalitat de Josep Maria Aloy. Una anècdota que il·lustra la manera de fer d’un dels grans divulgadors que ha tingut la literatura catalana per a infants i joves en les darreres dècades.

«Volem que el llegat del Josep Maria sigui font de coneixement i no un mausoleu», explica Fina Tapias, la parella d’Aloy, sobre la intenció amb què es va fer donació a UManresa del fons bibliogràfic que atesorava l’especialista. Al centre hi van ingressar 8.000 llibres i altres materials, encara ara en procés d’inventari, i un conjunt de documents va anar a parar a la Universitat de Lleida, sobretot els que testimonien el vincle entre el manresà i l’escriptor centenari Josep Vallverdú, de qui n’era el biògraf. Aprofitant aquesta aportació, i per conèixer millor la figura del crític i divulgador, a qui Montse Larios, cap de la unitat de Biblioteca i Documentació de la institució ponentina, no va arribar a conèixer, el centre va organitzar una mostra que «quan la vem veure, la vicerectora Sílvia Mas va dir que l’havíem de portar a Manresa».

Carranza, Raspall, Vallverdú

L’exposició Fons Josep Maria Aloy, mostra bibliogràfica es pot gaudir reconvertida i ampliada amb el títol El llibre, una finestra oberta al món. A la UdL hi van arribar 283 llibres, 45 exemplars de 22 revistes i documentació personal que inclou fotografies, correspondència i reculls de premsa, amb especial esment a tot allò que té a veure amb Vallverdú. El manuscrit original de la novel·la Rovelló és una de les joies del fons.

Amb aquest material es va fer la mostra de Lleida i amb aportacions del Centre de Documentació en Literatura Infantil i Juvenil s’ha enriquit el conjunt per donar cos a una exposició que destaca la figura polièdrica d’Aloy en relació amb el món de les lletres. «De les sis vitrines, n’hi ha dues sobre el lligam del Josep Maria amb Vallverdú i dues més que tracten la seva faceta de divulgador», explica Tapias: «són les dues potes principals del projecte; en una altra vitrina es parla d’ell com a autor, tot i que deia que no n’era del tot perquè no tenia inventiva sinó que escrivia a partir de les vivències personals, i en l’altra taulell es recorda que va ser el curador de l’obra de Joana Raspall», poetessa que va morir el 2013a 100 anys.

Cada prestatge és un fragment de l’univers creatiu d’Aloy, que va escriure infinitat d’articles i crítiques sobre «la literatura i els autors dels Països Catalans», afegeix Tapias. En un dels arxivadors on conservava la correspondència personal, es pot llegir l’agraïment que li envia Maite Carranza després de saber que el manresà havia valorat elogiosament una obra seva. «M’has fet posar vermella i tot», arriba a confessar en un correu l’autora de títols com Una bala per al record, que li va merèixer el Premi Crítica Serra d’Or del 2017.

El coneixement d’Aloy sobre el gènere era enciclopèdic, fins al punt que el 2010 va escriure Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de Literatura Catalana per a joves (1960-2010), editat per L’Albí. A les vitrines hi trobem noms de la talla de Sebastià Sorribes -l’autor d’El zoo d’en Pitus, vinculat a Sallent perquè hi va passar la infantesa-, Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Miquel Desclot, Gabriel Janer Manila i l’esmentada Maite Carranza, entre altres.

Josep Maria Aloy tenia el costum de telefonar a Raspall el dia 1 de juliol per felicitar-li l’aniversari. En una carta del 2011, però, el manresà li avança que «aquest any em proposo fer una excepció i no trucar-li sinó passar personalment. Segurament que vindria acompanyat per alguns fans». Durant molts anys, Aloy va exercir la docència i el gust per encomenar el bon costum de la lectura als joves es manifestava fins i tot en atrevimens com aquest.

La lluna, la bruna, braç a braç amb l’il·lustrador navassenc Valentí Gubianas, i la participació en el volum col·lectiu de 43 narradors de la Catalunya Central titulat Tot és possible són altres treballs de factura pròpia que componen una part quantitativament menor de la seva producció, on hi hem de situar també tot el treball crític i divulgatiu abocat al blog Mascaró de proa. També s’ensenya un exemplar de Punta de fletxa, la novel·la publicada per fascicles al suplement Idees i que Regió7 va editar el 1993, i l’homenatge pòstum L’home que regava els llibres.

«A casa encara hi ha caixes de les quals surten materials que poden formar part d’una propera donació», explica Tapias. Entre les peces, un Premi Baldiri Reixach que Aloy va guanyar pel treball que va realitzar amb alumnes de la Badia Solé que publicaven comentaris literaris en aquest diari.