Imma Monsó s'endú l'Amat-Piniella

L'autora lleidatana Imma Monsó és la guanyadora del 24è Premi Amat-Piniella de narrativa, que organitzen Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, per la novel·la La mestra i la Bèstia (Anagrama). El guardó té una dotació econòmica de 2.000 euros i una estatueta amb l'efígie de l'escriptor manresà que dona nom a la convocatòria, Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), obra de l'artista Ramon Oms.

Monsó rebrà el premi el dia 22 de febrer en una trobada oberta al públic que tindrà lloc a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om. Les altres tres obres finalistes han estat 32 de març (Univers), de Xavier Bosch; París érem nosaltres (Columna), d'Andreu Claret; i 1969 (L'Altra), d'Eduard Màrquez. El jurat va estar format per Antònia Maria Gorgas, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Genís Sinca, Teresa Torra i el redactor de Cultures de Regió7 Toni Mata i Riu.

L'Amat-Piniella reconeix cada any una obra literària que "retrati algun aspecte dels moviments socials contemporanis", tal com expliquen les bases del concurs. Després d'unes primeres edicions en que es va concedir el premi a una obra inèdita, a partir del 2007 es valoren els llibres publicats durant la temporada anterior. Els organitzadors tenen la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

La festa de lliurament del guardó s'emmarca cada any dins del programa d'actes de la Festa de la Llum, i en aquesta ocasió es commemorarà el cinquantè aniversari de la mort d'Amat-Piniella amb un recital de poemes de l'exili de l'autor que apareixen en el llibre Les llunyanies, a càrrec de l'actor Ivan Padilla i l'acompanyament musical de Jo Jet. L'acte serà retransmès pel canal de YouTube de Manresa Cultura.

La mestra i la bèstia s'ubica al setembre del 1962, quan la jove Severina, de 19 anys, arriba a un poble del Pirineu ribagorçà, Dusa, per fer de professora. Amb el pas del temps, la dona va entenent el moment i el país en el que viu i la marca que el franquisme deixa en la gent. Monsó hi parla de les conseqüències de la guerra i la dictadura. La Severina coneix el Simeó, que l'ajuda a veure el món gris i trist que l'envolta amb una mica de sentit de l'humor. Per al jurat, Monsó mereix el guardó per "la prosa literària, la força d’uns personatges complexos i la capacitat d’oferir una nova mirada literària a temes com la guerra, la resistència o la repressió".

Imma Monsó (Lleida, 1959) va debutar com a autora el 1996 amb el recull de relats Si és no és i la novel·la No se sap mai. Dos anys després es va adjudicar el Premi Prudenci Bertrana i el Cavall Verd de la Crítica Catalana amb Com unes vacances i el 2001 va publicar la novel·la Tot un caràcter. Al llarg de la seva carrera, Monsó ha combinat els aplecs de contes, com Millor que no m’ho expliquis (2003), i les novel·les, com La dona veloç (2012), que va merèixer el Ramon Llull. Amb Un home de paraula (2006), una història sobre la pèrdua de la parella i la necessitat d'acceptar el dol, Monsó va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada, el Premi Salambó, el Premi Internacional Terenci Moix i el Premi Scrivere per amore. El 2016, la lleidatana va recollir el Premi Nacional de Cultura.

L'Amat-Piniella és el segon guardó que rep La mestra i la Bèstia, ja que fa poc va ser reconeguda amb el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any.