Cardona porta a escena un projecte «de poble» amb el musical «Els Miserables»

«No hi ha males herbes ni mals homes, només hi ha mals conreadors». Jesús Ratera, director del muntatge musical Els Miserables, que El Traspunt cardoní estrenarà aquest cap de setmana, es fa seva aquesta frase de Víctor Hugo per explicitar la vigència del missatge de la novel·la de l’autor francès. Publicada el 1862, va ser un èxit comercial des que es va editar i un èxit, també, quan el 1980 es va reconvertir en musical pel compositor francès Claude-Michel Schönberg amb llibret d’Alain Boublil i lletres de Herbert Kretzmer.  

La història de Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida, és molt més que un musical d’un grup de teatre amateur, és un «projecte coral, de poble» que ha implicat més de 120 persones relacionades amb el món actoral i musical de Cardona com la Coral Cardonina o l’Escola Municipal de Música-Musicant, a banda del mateix grup teatral. El muntatge, amb música en directe, el tenia entre cella i cella Jesús Ratera. Veure el musical a Londres «fa un parell d’anys» el va acabar de decidir. Per què no?

La idea, apunta el seu director, vinculat de tota la vida a l’escena teatral i musical de Cardona, era que «tothom pogués participar-hi» i crear «aliances» entre les diferents entitats de la vila. És per tot plegat que l’espectacle, que es veurà en quatre funcions a l’Auditori Valentí Fuster, dissabtes 17 i 24 (19 h) i diumenges 18 i 25 (17 h), té un doble repartiment: «dos actors per personatge. D’una banda, així hi ha més disponibilitat encara que comporti més feina». A l’escenari hi haurà una seixantena d’actors i actrius i les dues primeres fileres de l’auditori s’utilitzaran per encabir la trentena de músics -alumnes i professors de Musicant- i la trentena de cantaires -de la coral de l’escola, que dirigeix Elena Ribera, i de la Coral Cardonina, que dirigeix Ovidi Cobacho. Tots ells han fet un treball previ fins als assajos conjunts. A escena, la direcció musical de l’espectacle serà de Xavier Ventosa, director de Musicant. I sumin en el projecte la part tècnica, vestuari, xarxes... «Hem aprofitat el talent de tothom», assegura Ratera.

La preparació de l’espectacle fa mesos que dura i els assajos ja van començar fa més de mig any. Hi ha hi hagut moltes sorpreses com descobrir, per exemple, «persones que canten molt bé». Per a Ratera i tenint en compte que «encara no hem estrenat», el millor del projecte són «les bones estones que hem compartit. Tots ens ho hem pres molt seriosament i hem buscat, fins i tot, professors de cant per fer-ho el millor possible». Tot plegat per «demostrar que el món escènic amateur és ben capaç de proposar-se objectius ambiciosos».

 I, de moment, el públic ha respost omplint pràcticament les dues primeres funcions d’aquest cap de setmana que han portat a programar-ne dues més per al cap de setmana del 24 i 25 de febrer: «el resultat el jutjarà l’espectador que, com sempre, és qui tindrà l’última paraula». La intenció, si tot roda com està previst, seria, apunta Ratera, «poder portar l’espectacle a escenaris de la comarca, com Manresa o Solsona».

Els Miserables d’El Traspunt està basat en el musical de Víctor Hugo però el text que portaran a escena és una «adaptació al català» que altres grups amateurs (a Mataró, Viladecans o Viladecavalls) ja han representat i que reparteix el protagonisme entre la música i el text, això sí, interpretant «la desena de temes més icònics del musical», explica Ratera També, i aprofitant aquesta «xarxa» del món teatral amateur, una del vestuari prové de l’Associació Bastim de Viladecavalls.

El fet que el muntatge es representi en un auditori que no és «un teatre» (i que no té «teló ni barres per pujar i baixar decorats») se supleix amb una escenografia «simbòlica» i amb elements «reutilitzats» i, sobretot, «amb el joc de llums», apunta Ratera. Tot i les limitacions, és un dels muntatges «més ambiciosos» d’un grup, El Traspunt, que té uns Pastorets centenaris però que amb aquest musical ha partit d’un «lloc nou» per donar cabuda a persones i entitats relacionades amb la música i el teatre. I s’ha buscat, subratlla Ratera, «l’equilibri» en el doble repartiment perquè «tothom tingui el seu lloc i el seu protagonisme». Això vol dir, remarca, que no hi ha elenc principal i suplent.

Però tot i ser un espectacle coral, algú ha de dur la veu cantant. En aquest cas, Jordi Santasusagna i Salvador Campos (Jean Valjean); Valentí Farràs i Mingu Haro (inspector Javert); Núria Sala i Iris Haro (Cosette) i Núria Juberó i Meritxell Duran (Fantine).