Jardins de Llum: El festival d’art efímer de la llum i l’aigua creix a Manresa en espai i participants

La paraula burbuilak designa en euskera la bombolla catalana i en la seva accepció metafòrica ens parla d’aïllament. Però la instal·lació del mateix nom que la companyia baska Elemental_lab presenta aquest cap de setmana als Jardins de Llum de Manresa transforma aquest univers simbòlic de solitud en una experiència col·lectiva i convida petits i grans a córrer darrera de les burbuilak, una proposta lúdica que tindrà per terreny de joc el carrer de les Barreres. «Necessitàvem un lloc on hi hagués terra per evitar que la gent pugui relliscar», apunta Roser Oduber, artista, activista cultural i directora del festival d’art efímer entorn de la llum i l’aigua que arriba al desè aniversari amb més propostes que mai abans: 30.

«Hem volgut donar veu al teixit local», explica Oduber, responsable d’iniciatives com el cicle Vi_suals i el festival Microscopies que se celebra cada any per la festa major de la capital bagenca. Els Jardins de Llum compleixen la primera dècada de vida desbordant els límits físics que l’han caracteritzat fins ara i, sense deixar de potenciar el nucli històric, «ampliem el perímetre» arribant a llocs com l’esmentat carrer Barreres i l’Hospital de Sant Andreu.

Els Jardins de Llum participen de l’interès creixent per un tipus d’art volgudament efímer que crea a partir de les possibilitats de la llum. Un element molt escaient a Manresa durant la celebració hivernal que, precisament, porta el nom de Festa de la Llum. El format, com en les anteriors edicions, convida la ciutadania a a recórrer carrers i places del casc antic topant amb les instal·lacions i les obres d’art d’artistes que, bé de manera individual o en grup, s’han inspirat en la llum i/o l’aigua.

La sequera fa d’aquest darrer element un protagonista absent en cos, però molt present en esperit. «L’any passat», recorda Oduber, «ja hi havia fonts que no funcionaven i tota l’aigua que es feia servir a les obres era aigua virtual. I encara pot anar a pitjor, acabarem comprant ampolles d’aigua per rentar les dents», remata en to de mitja broma.

Símptoma d’aquesta preocupació és la instal·lació d’Abril Sposito i Facundo Bein de títol prou explícit: Tanquem l’aixeta. Amb una dutxa que proposa reflexionar sense malgastar ni una gota, els artistes es dirigeixen als espectadors per cercar fórmules amb les quals poguem rebaixar la nostra despesa quotidiana d’aigua. Un projecte ubicat a l’Arc d’en Botí que va com anell al dit a la filosofia dels Jardins.

«Sempre procurem actuar amb la mirada de la sostenibilitat i de la reducció de consum», admet Oduber, que destaca també la intervenció dels manresans Marcantoni Malagarriga i Ariadna Torres a les escales de la Seu: Epitafi de les males herbes. «Fa uns anys, el Marcantoni va fer un text a les escales amb motiu dels Vi_suals, i aquest cop li vem demanar que en comptes de diürna, la intervenció fos nocturna», apunta Oduber. La proposta és un homenatge a les herbes que queden sepultades i trepitjades sota la roca o el ciment i el valor afegit és el treball d’il·luminació amb plaques solars realitzat en col·laboració amb els alumnes de la Fundació EMI.

La veu dona forma a la llum

La plaça Major acollirà demà a les 19.30 h, l’actuació de Veus lliures, un projecte liderat per Celeste Alías que aplega 17 dones cantants entre les quals hi ha Marta Valero, Mariona Sagarra, Joana Gomila i Selina Worsley. Les participants en la iniciativa nascuda el 2021 com a laboratori sonor se situaran a l’interior del cercle projectat per l’empresa d’arts visuals i tecnologia aplicada a l’art Cálidos. «Faran una impro de veus i les llums interaccionaran amb el seu cant», comenta Oduber.

Certàmens de la dimensió de Les Llums de Sant Pau, a Barcelona, i el Lluèrnia d’Olot tenen molta requesta per l’espectacularitat de les creacions plàstiques amb el joc lumínic com a tema central. Tal com explica la directora, «els Jardins són un referent i hi ha artistes que ens demanen per venir, d’altres que arriben procedents d’altres festivals i també n’hi ha que han portat obres a Manresa que després han exportat a altres llocs».

L’estudi vigatà SP25 Arquitectura de David Oliva i Elisenda Planas i el banyolí Atelier 4, amb Anna Juncà, han creat per a la cita manresana la instal·lació Watt, que reflecteix l’auge de l’electrificació de la ciutat a partir de les siluetes de les cases i les bombetes de l’interior. El passeig visual que Lola Solanilla instal·larà al parc de la Seu i l’obra que el japonès Kazue Taguchi va crear després de veure l’aurora boreal a Islàndia són altres punts forts del certamen.