L’art efímer il·lumina Manresa amb obres per pensar i jugar

La proposta dels Jardins de Llum al parc de la Seu de Manresa convida els visitants a somiar en un món imaginari gràcies a un espectacular treball col·lectiu. Al carrer del Balç, la instal·lació Finestres, també. A la placeta del carrer de Barreres, els ofereix tornar a la infantesa jugant amb centenars de bombolles. Només són tres de la trentena d’instal·lacions que conformen els Jardins de Llum, que enguany, amb motiu de la primera dècada, ha crescut en obres i ha ampliat l’itinerari. 

Ahir es va celebrar la primera de les dues jornades dels Jardins de Llum, una activitat artística inclosa en els actes de la Festa de la Llum que ofereix als visitants jugar, pensar, desconnectar, reflexionar o, simplement, deixar-se portar per les sensacions que els transmeten les creacions repartides pel Centre Històric. Ho va fer amb molt públic i amb cues en alguns espais. La jornada d’avui començarà a les 7 de la tarda i acabarà a les 10 de la nit. Ahir, es va allargar una hora més.

Abonada a les fotos

A la plaça de Sant Domènec, La porta del temps, una instal·lació amb 34 siluetes creades amb una tira de led que surt de la mà de la noia de l’escultura L’acollida va acaparar fotografies. L’acompanya la música del Nocturn núm. 9 en B Op. 32 núm. 1 de Maurizio Pollini. A l’Espai 1522, a la veïna plaça de Fius i Palà, hi ha l’actuació Cos mineral, on l’aigua i la llum s’entrellacen i juguen amb l’artista Joana Sardà en un contrallum hipnòtic. En aquest espai es va trobar a faltar una mica més de silenci per part d’alguns visitants. 

A la placeta del carrer de Barreres, una música una mica catàrtica acompanya la vintena de llança bombolles a Burbuilak. Tothom reacciona de manera diferent. Hi ha qui vol explotar les bombolles, hi ha qui les veu passar... Sobretot, els infants, gaudeixen especialment aquesta obra. Al costat, a la plaça Gispert, hi ha la proposta del Cercle Artístic de Manresa Els arbres i l’aigua com a font de vida, una obra amb missatge que vol «fomentar el respecte a la natura, perquè estalviar aigua, fer-ne un bon ús, és una fita que ens hem de proposar». No és l’única creació dels Jardins de Llum que aprofita l’art per demanar aquesta conscienciació. També ho fa la de l’Arc del Botí amb l’explícit títol de Tanquem l’aixeta. 

Una actuació única

A la plaça Major, a 2/4 de 8 del vespre, van sonar Veus lliures, un grup de disset dones amb Celeste Alías a la batuta que van actuar envoltades d’unes columnes de llum que canviaven de ritme i de color al compàs de les seves veus. Va ser una actuació única en els dos sentits de la paraula, per original i perquè només la van fer ahir.

Les parets de pedra del carrer del Balç van fer la guitza a l’artista Kazue Taguchi que, per a la seva Llum d’onada 2024, necessitava una paret blanca. El resultat que mostrava al seu mòbil als visitants era molt diferent del que van veure en directe. També al Balç va entusiasmar la proposta Finestres, un collage en el qual han participat les biblioteques veïnals de Manresa de la mà de l’estudi Kraft. «Que xulo. M’agrada molt!», va exclamar un senyor gran palplantat davant de la instal·lació.

Un paisatge d’ensomni

Si hi ha una proposta que va fer treure els mòbils de les butxaques i bosses per intentar copsar la màgia que transmet és la del parc de la Seu, amb centenars de cartolines rodones clavades amb un pal a terra. 15.000 elements de diferents alçades i colors que, amb la llum ultraviolada que s’hi projecta, ofereixen un paisatge màgic. Un projecte de Lola Solanilla, batejat com Gall, gallina o pollet, que ha fet possible la col·laboració de veïns del Barri Antic, voluntaris del projecte Singulars i d’Entre Tothom i alumnes del CFGS d’Animació Sociocultural i Turística de l’institut Guillem Catà. 

No massa lluny del parc de la Seu, a les escales de la plaça de la Reforma, Epitafi de les males herbes també sap cridar l’atenció. En aquest cas, omplint els graons amb un text luminescent per fer presents les herbes que l’autor imagina sepultades sota les escales. Xicoia, verdolaga, xuclamel, olivereta, ull de perdiu... Al primer graó una frase ben certa: «Tot és efímer i etern a la vegada».

El recinte de l’Anònima, com ja ha fet en les darreres edicions, acumula més d’una proposta i és on es concentra més gent, tot i que dues cues també se’n van veure en altres punts del recorregut. Reben els visitants a l’entrada pel carrer de la Dama els Cercles de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa. Al pati hi ha J.LL.M, una escultura feta amb tela i fil i, ja a l’interior de la nau, WATT, amb una tirallonga de siluetes de cases iguals, però de mida cap vegada més gran, cadascuna de les quals té una bombeta que l’il·lumina. L’obra vol fer un paral·lelisme amb la millora de l’electrificació de les llars de Manresa a mesura que la ciutat va anar creixent. A la sortida de l’Anònima pel carrer de Puigterrà de Baix es va sentir l’ovació que va rebre l’artista Txema Rico amb els seus Quadres d’una exposició, una actuació que qui vulgui podrà tornar a veure avui a les 8 del vespre.  

Subscriu-te per seguir llegint