Una mostra al MNAC retrata la mirada cristiana dels jueus i conversos a l'Edat Mitjana

La construcció de la identitat, la definició d'alteritat, la intolerància i el poder de les imatges són els temes centrals i de fons de l'exposició El mirall perdut. Jueus i conversos a l'Edat Mitjana, organitzada conjuntament pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu del Prado i oberta fins al 26 de maig. La mostra retrata la mirada que tenien els cristians de jueus i conversos a l'Edat Mitjana, entre 1285 i 1492, a través de gairebé una setantena de peces. En declaracions a l'ACN, el comissari Joan Molina indica que el protagonista de la mostra és aquesta mirada cristiana i "com els cristians defineixen la seva identitat a partir de l'altra, que és el jueu i el convers".

L'exposició al MNAC analitza la relació entre jueus, conversos i cristians als regnes peninsulars durant l'Edat Mitjana, a partir del retrat dels jueus i els conversos concebut pels cristians entre 1285 i 1492.

El comissari destaca que la mostra parteix d'una tesi i és que la diferència existeix i l'alteritat es construeix. "L'exposició parla de com els cristians a finals de l'Edat Mitjana van construir un mirall a partir de la seva representació de jueus i conversos i també de com les imatges ens aboquen les transferències i la convivència entre aquestes comunitats". També fa èmfasi en com l'antijudeisme va donar lloc a un seguit d'imatges que van servir per definir "la identitat cristiana i ratificar tot un seguit de creences, dogmes i devocions dels cristians".

La mostra, que abasta un període de dos segles, des de finals del segle XIII fins al 1492 amb l'expulsió dels jueus de la Península, també reflexiona sobre el paper que van tenir les imatges i la seva força. En alguns casos, apunta Molina, aquestes van servir per salvar els conversos o per condemnar-los i acusar-los de seguir practicant el judaisme.

L'exposició es divideix en cinc àmbits: Transferències i intercanvis, De precursors a cecs, Antijudaisme i imatges mediàtiques, Imatges per a conversos, imatges de conversos, i Escenografies de la Inquisició. Entre les obres exposades conviuen en aquest espai al MNAC, els frontals de Vallbona de les Monges o els retaules que va realitzar Pedro Berruguete per Santo Tomás de Ávila, amb les Cantigas d'Alfons X el Savi (Patrimonio Nacional), la Hagadá Daurada (British Library), el Fortalitium Fidei (Bibliothèque nationale de France) o L'àngel apareixent-se a Zacaries (The Metropolitan Museum of Art).

En total, la mostra reuneix un conjunt de gairebé una setantena de peces procedents del Museu del Prado i del MNAC i dos terços són de col·leccions de museus espanyols i estrangers i d'esglésies i parròquies a vegades molt petites que "tenen peces interessants per poder construir una exposició sobre aquest tema".

Al comissari, un dels temes que més l'han sorprès del treball en l'exposició és la qüestió dels conversos, que és particular dels regnes de Castella i Aragó i és "una temàtica particularment hispana perquè a la resta d'Europa no es planteja aquest dubte sobre els conversos". En aquest sentit, assenyala la utilització de les imatges per "acusar, salvar o estigmatitzar permanentment. Això parla del poder de les imatges i de la seva utilització per fomentar la intolerància i l'estigmatització.

Molina assenyala que és una exposició que tracta sobre la intolerància a finals de l'Edat Mitjana, però "la intolerància per motius religiosos, socials o de nacionalisme tenen una pervivència tristament universal".

La mostra està organitzada conjuntament pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu del Prado, on es va poder veure entre els mesos d'octubre de 2023 i gener de 2024.