Siedl dobla l’aposta en un film atrevit

Cineclub Manresa projecta aquest diumenge Sparta, una de les pel·lícules més controvertides dels últims anys. Fou vetada pel Festival de Toronto, l’estiu del 2022, per les acusacions al seu realitzador per unes suposades manipulacions als nens que intervenen en ella, però vam poder-la veure el mateix any a Donostia: la seva direcció va defensar valentment la llibertat d’expressió i una proposta tan arriscada com coherent. El film completa un díptic (havia de ser inicialment una trilogia), iniciat amb Rimini, que programà recentment el Cineclub. El seu protagonista, Ewald, és precisament el germà de l’antiheroi del títol anterior. És austríac, però fa molts anys que viu a Romania. Després de trencar amb la seva parella, s’instal·la en una petita comunitat i engresca una colla de vailets per transformar una escola abandonada en un gimnàs d’arts marcials. Ulrich Seidl sempre juga molt fort (recordem Paraíso, el seu memorable i virulent tríptic) i en el seu darrer llargmetratge ha doblat l’aposta. El creador austríac no només explora una qüestió força relliscosa (la pedofilia), sinó que, a més, ho fa amb un realisme cru i sec que cerca l’anàlisi més sever i fred, tot evitant deliberadament el sensacionalisme. I precisament per això ha estat perseguida Sparta, una víctima il·lustre més de la dictadura de la correcció política i de la hipocresia moral que estan dominant perillosament en un panorama actual on es premia la banalitat més inofensiva. Una càmera distant i implacable copsa amb un rigor extrem l’angoixa insondable i la solitud escruixidora d’un pedòfil que lluita aferrissadament contra els seus impulsos sexuals. Seidl torna a furgar en la ferida més dolorosa amb un cinema reflexiu, vidriòlic i desolador. Indispensable.