L'Arxiu ensenya la Manresa del 1900

Hi ha fotos de Manresa que són anteriors i fotògrafs nascuts a la ciutat abans que Lluís G. Cornet Vivar, però el fons de 341 plaques de vidre que conserva la família, i de les quals n’hi ha còpia en paper a l’Arxiu Comarcal del Bages, és la col·lecció més antiga de fotografies de la capital bagenca que es coneix. Una tria de 45 imatges d’entre 1890 i 1909 i de temes diversos formen el corpus gràfic del llibre Lluís G. Cornet i Vivar. Fotografies de la Manresa del canvi de segle, que es va presentar ahir a la Biblioteca del Casino. Tothom qui en vulgui un exemplar pot passar per les dependències de l’arxiu, encara a l’edifici de Sant Ignasi mentre no es concreti el traspàs rere l’Ajuntament, i recollir-lo de forma gratuïta.

«Lluís Cornet tenia una petita fàbrica de vetes, feia de tot i li agradava la fotografia», explica Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, indicant que el personatge era l’avi del farmacèutic Ramon Cornet Arboix i el seu besnet és Ramon Cornet de Pedro. «Als anys 90, Cornet ens va portar les plaques de vidre i l’Ignasi Rubinart va fer les còpies», afegeix Torras: «segurament en va fer més de 341, perquè a vegades es reciclaven les plaques, però les que es conserven són aquestes».

El conjunt fotogràfic de Lluís Cornet es pot consultar des d’ahir al portal dels arxius en línia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. «Hi ha de tot», apunta el director de l’ACB en referència als interessos que va mostrar el fotògraf: «era molt bo, i les fotografies són de molta qualitat». El llibre n’ensenya 41, a les quals se n’hi han d’afegir 4 més que il·lustren els textos de Marc Torras i Ramon Cornet de Pedro.

Lluís Cornet va fer vistes de la ciutat, retrats, fotos familiars, de la gent del carrer, d’actes socials com la Tronada i la Processó de Sant Cristòfol i d’edificis com Can Jorba i la Casa Armengou, entre altres. «Tenia una llibreteta on apuntava el número de placa i allò que hi havia i per això podem saber el nom d’algunes de les persones que hi apareixen», indica Torras, que també esmenta la fotografia que va realitzar Cornet de la fàbrica del Pont de Vilomara l’endemà de l’explosió del 1902.

«Hi ha fotografies més antigues que s’han conservat, però com a conjunt, el més antic és aquest», afegeix. Les vistes de la Cova, la Seu, el pont de Sant Francesc i la panoràmica des de la Torre Santa Caterina amb l’estació de tren i el riu en l’escena ens posen davant d’una Manresa «molt diferent» a la que coneixem, una ciutat «de fàbriques i descampats».

El llibre té 96 pàgines i consigna aquesta diversitat temàtica. Torras signa el capítol introductori on relata el procés de donació de les còpies i Cornet fa un esbós biogràfic del besavi, que també va fer fotografies en altres punts del país com Santa Coloma de Queralt i Sant Guim de Freixanet.

El volum recupera la col·lecció d’inventaris i catàlegs amb els quals, en l’era prèvia a la irrupció d’internet a les nostres vides, es donaven a conèixer els fons més rellevants de l’arxiu. El de Cornet és el 12è títol i esdevé alhora un reclam per encaminar el lector a la totalitat del fons digitalitzat.