Quim Roca i Emilio García: Molt més que un concert d'harmònica i guitarra

Diu que l’harmònica i els cants harmònics l’han «salvat i ordenat» la seva vida. I que l’han fet ser la persona que és «ara». El manresà Quim Roca (1965), traductor al català de molts dels films estrangers que hem vist els darrers anys a TV3, va descobrir gràcies a l’harmònica, ara ja fa més de 20 anys, que tenia unes capacitats musicals que desconeixia. Va ser per casualitat, com dedicar-se a la traducció, una feina que ara ha aparcat volgudament perquè la música ha anat copant, cada cop més, les seves hores. I, sobretot, les seves ganes. 

 Aquest cap de setmana, a l’Associació Annamasté de Manresa, Roca estrena amb el gran guitarrista xilè Emilio García («un autèntic virtuós amb més de 40 anys de carrera voltant per tot el món») el projecte Jazz y Mazz, un espectacle de «música terapèutica» a partir de la improvisació, amb el blues i el jazz com a puntals, la paraula i la participació del públic. Amb la guitarra de Garcia, i l’harmònica i el didjeridú de Roca. Les places per a les dues sessions (dissabte, 19 h i diumenge, 18 h) estan pràcticament exhaurides.

Fa 7 o 8 anys, diu, va començar un projecte de teràpia musical propi, BeHarpy («harp és com s’anomena en anglès l’harmònica de blues») amb el qual organitza tallers per «compartir el que m’ha servit a mi». Tallers terapèutics per aprendre a tocar l’harmònica sí, però també com a eina per aprendre a respirar. O els cants harmònics, més vinculats a la meditació i «l’autoconeixement». Fa anys que participa en festivals, com el que el portarà a Berlín el maig o simposis, com el celebrat a Brighton, el febrer. El passat agost, en una trobada de cant harmònic a la Serra de Gredos, el manresà i el xilè es van conèixer i el setembre actuaven junts al parc del Retiro de Madrid: «vam tocar de manera molt improvisada i va ser preciós». D’aquí va néixer el projecte que estrenen dissabte i que estava previst per al novembre però la mort de la mare del manresà l’ha postergat fins ara.

L’harmònica és l’únic instrument que «sona aspirant» i tocar l’harmònica «només aspirant-la» és una tècnica del qual Roca n’és un expert i que l’ha portat, d’una banda, a conèixer el millors harmonicistes del món i, de l’altra, a ser reconegut arreu del món. Una tècnica amb la qual, diu «les notes i els acords tenen més caliu» i permet fer ritmes i efectes sonors. En el concert i amb aquesta tècnica acabaran interpretant Amazing Grace, per exemple. La idea de Jazz y Mazz és que l’espectacle tingui col·laboracions allí on actuïn. A Manresa, dissabte actuarà la filla del manresà, la cantant Luana Roca. Diumenge tindran, veu i percussió. El concert es gravarà per tenir «material» per poder-lo mostrar. Tant Roca com García tenen els seus projectes propis però aquest conjunt «ens fa molta il·lusió» a l’espera, per què no? que pugui tenir repercussió internacional. Pels idiomes no serà...

Roca, a qui un concert de l’harmonicista Joan Pau Cumellas li va fer obrir els ulls a un instrument que «sembla una joguina però que per tocar-la bé necessites tanta dedicació com qualsevol altre instrument», va fer les primeres classes d’harmònica amb el manresà Lou Heavly, abans d’aterrar amb Cumellas. Ara, a més del projecte musical amb Emilio García, el manresà vol fer una aposta per la música terapèutica d’una manera més professional amb l’harmònica i els cants harmònics de pal de paller: «A nivell mundial, hi ha poca gent que ho fa». Però ell se sap totes les virtuts després d’haver tocat fons i sortir-se’n. Toca compartir.