Mercè Arànega, actriu: «Hem de lluitar per la democràcia»

A les primeres paraules de l’assaig Instruccions per fer-se feixista, la narradora diu, literalment, que «Escric contra la democràcia perquè és un sistema de govern irremissiblement defectuós». Entre el títol i aquesta arrencada no és fàcil tenir ganes de continuar llegint més enllà de la curiositat i la sospita que tot plegat no és pas el que sembla. La versió teatral del llibre de Michela Murgia arriba aquest cap de setmana al Kursaal amb Mercè Arànega sola en escena.

Van estrenar a finals del 2022 i ja aleshores destacava que no era fàcil posar-se a la pell d’un personatge que defensa el feixisme. Ja s’ha immunitzat?.

Continua costant, perquè el personatge diu coses que jo no defenso gens. Però també és difícil per l’aspecte tècnic, perquè jo he fet quatre monòlegs però mai cap com aquest, en format de stand up comedy, sense quarta paret, parlant al públic, com si donés una conferència.

El text és pura provocació.

Després de fer l’obra un munt de cops ja estic curada d’espants, i a l’escenari soc una gran defensora del feixisme, molt, a veure si així es veu que és una barrabassada.

Tal com està el món, podrien fer aquesta peça durant anys?

Tant de bo demà passat ja no tinguéssim bolos perquè el feixisme hagués desaparegut.

Al novembre tenim les eleccions als Estats Units.

És fort que es torni a presentar el Trump! Com és que no està a la presó? Es va endur papers, alta traïció.

Com ha assumit haver d’aprendre una tècnica nova per vostè com l’stand up comedy?

En aquest ofici es tracta d’això, no m’agrada quedar-me sempre fent el què ja sé fer i funciona. Sempre has de donar el millor de tu mateixa i moure’t per camins no habituals. M’agrada caminar per la corda fluixa.

Van arribar a conèixer l’autora de l’assaig, la Michela Murgia, que va morir el 10 d’agost del 2023?

Personalment no, però quan vam estrenar ens vam enviar correus, whatsapps, fotos, ... Feia temps que estava malalta de càncer, i a l’estrena a La Villarroel de Barcelona hi van venir un amic del seu grup de teatre i de la seva formació política de Sardenya i la traductora. Recordo que la Michela ens va enviar uns cors en un missatge de telèfon. Quinze dies després es va morir. Va ser una mort molt sentida, una dona de molt talent. Amb el Miquel Górriz, el director, sense el qual jo no hauria fet l’obra, vam posar la imatge de la Michela a la pantalla i, al final de la funció, ho vam dir al públic.

Recorda quin sentiment va tenir quan va llegir el text?

Vaig tenir clar que l’havíem de fer i amb el Miquel vam buscar algú que ens fes la dramatúrgia per donar-li un aire teatral, ja que té alguns passatges força tècnics, i qui millor que el Sergi Pompermayer. El resultat és una adaptació meravellosa, que té en compte que hi ha un actor que fa una conferència molt seriosa, i es tractava que la gent, que sap que jo no soc feixista, anés veient que a l’inici dic que no soc feixista però de mica en mica acabo dient que això del feixisme no està tan malament.

El lideratge, la violència, el populisme, la xenofòbia, ... El llibre també és una crítica molt lúcida de la democràcia?

I tant! Perquè tu pots sortir de veure l’obra i et dius a tu mateix que no ets un fatxa, però per exemple, et pots preguntar si cal pagar tants parlamentaris o senadors, que després veus que dormen. Però la solució no és ser feixista sinó arreglar la democràcia. Com la d’aquí, que fa quaranta anys que és inamovible, tenim una constitució obsoleta. Hem de lluitar per la democràcia.

Murgia va idear un text per saber el grau de feixista de cadascú.

A molta gent li surt un puntet. El Forrest Gump diu que és ximple qui fa ximpleries, per tant és feixista qui actua com un feixista. Pot semblar que el feixisme sigui una ideologia, però és un mètode.

La prevenció comença per un mateix.

Tots tenim comportaments una miqueta feixista. El típic que diu que no té res contra els moros però es queixa que l’escala fa pudor de curri ... si en fa de fregit, no es queixa, no. Del que es queixa és de l’olor diferent.

Han retocat el text per adaptar-lo als fets més actuals?

No, ens cenyim al llibre i a l’adaptació del Sergi. No parlem de res concret, tot i que la Michela diu que a Hongria i Turquia estan fent una bona feina, i hi hem afegit que nosaltres també sembla que anem pel bon camí.

Què els diu el públic?

La gent està preocupada per la pujada de l’extrema dreta, però qui ve a veure’ns són els convençuts, els de Vox no venen. L’obra no servirà per fer que un feixista es torni demòcrata, però sí perquè un demòcrata estigui alerta de no caure en el feixisme.

L’ús de les paraules és clau.

Els feixistes ho fan molt bé perquè no es diuen feixistes a si mateixos. La seva victòria seria que se’ls digués pel seu nom, però entre els consells que dona el narrador hi ha que al feixista no li interessa que li diguin així perquè això espanta la gent, millor dir que són de centre, o de dretes. La Murgia escriu que «les paraules generen comportaments i qui controla les paraules controla els comportaments». Només hem de veure l’Ayuso, que cada dia parla de la llibertat.