CINECLUB: "Sobre todo de noche", colpidora, sensible i dura com un cop

Cineclub Manresa resa presenta aquest diumenge Sobre todo de noche. Al voltant de tres-cent mil nadons foren robats a l’estat espanyol entre els anys quaranta i noranta del segle XX. Una injustícia gegantina, oculta durant molt de temps, que ha estat revelada oportunament per diferents esferes. El primer llargmetratge de ficció de Víctor Iriarte ens parla d’aquest fenomen (un dels pocs films que ha trepitjat aquest terreny extremadament relliscós), però, no obstant això, no espereu veure la preceptiva obra de denúncia: el creador bilbaí està a les antípodes del cinema militant de Ken Loach. La seva protagonista, Vera (una excelsa Lola Dueñas), ordeix la venjança contra els que li van arrabassar el seu fill, i alhora malda per trobar-lo. Serà possible el retrobament? Sobre todo de noche parteix d’una idea compromesa amb la memòria històrica però el seu desenvolupament, tan singular com desconcertant, s’obre als fronts més dispars. I així, bàscula entre el cinema social, el thriller gairebé abstracte, les road movies (pel·lícules de carretera) i el melodrama familiar. Iriarte sacseja tots aquests ingredients heterogenis, tot despullant-los de les convencions dels gèneres que perfilen, i ens submergeix en una aventura interior i profundament femenina que executa un triple salt mortal sense xarxa i es decanta per la heterodòxia més indòmita. Sobre todo de noche és una pel·lícula que ens incomoda i ens sorprèn en cada seqüència, perquè el director basc ens impedeix repenjar-nos en qualsevol zona de confort, narrativa i dramàtica. Ens proposa interrogants punyents i cap resposta tranquil·litzadora. Una mostra radical, intensa i prodigiosa d’un cinema d’autor que ens colpeix amb una sensibilitat transgressora. Admirable, estremidora i rabiosament lliure.