Unes memòries fan reviure la Berga i la Solsona de la primera meitat del XX

Tres vegades va estar tancat a la presó de Solsona Francesc Farguell Vilardaga (Berga, 1903-Barcelona, 1998) en uns anys en què la venjança dels vencedors va guiar una depuració que en el cas del mestre nascut a Berga va provocar situacions tan hilarants, si no fossin reals, com una denúncia perquè «durant la guerra civil ensenyava el mapa de Rússia als alumnes». Afortunadament, «els militars es varen riure d’aquesta canallada i al cap de pocs dies varen instar el sobreseïment de la causa sense que jo constés de que havia estat processat».

Són paraules extretes del bloc que va escriure Farguell després de jubilar-se i que ha acabat convertit en llibre gràcies a la cura que n’ha tingut el seu besnebot Joan Escobet Casals i l’edició de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, un volum que, com il·lustra l’anècdota precedent, combina el record familiar amb la memòria col·lectiva. El dimarts 16, just una setmana abans de Sant Jordi, es farà a la sala blava del Casal Cívic de Berga la presentació de l’obra (18 h).

«Gràcies a aquestes memòries he pogut conèixer la història de la meva família paterna», explica Escobet, que fa uns anys va exposar fragments del dietari, escrit a màquina en un bloc d’anelles i «amb molt poques correccions», a la seva pàgina de facebook. «En publicava un fragment cada setmana, hi havia gent que em seguia, també la Rosa Serra -presidenta de l’Àmbit-, que em va dir que allò podria ser un llibre», rememora.

Francesc Farguell Vilardaga va néixer el 21 de setembre del 1903 a Berga, va créixer a la casa pairal de cal Pinsà, al número 15 del carrer Balmes, anteriorment conegut com el carrer del Camp Nou o del Call Nou, va viure i va fer de mestre a Solsona i el 1956 es va traslladar a Barcelona. Un itinerari vital ple de noms, dates i vivències que van ser «tota una descoberta» per Escobet: «el meu pare va perdre el seu a 4 anys i va quedar orfe als 10, a mi no me’n va parlar gaire de la família, de fet jo dels besavis no en sabia res». No és d’estranyar, doncs, que les memòries siguin el «llibre de la meva vida».

Aficionat a la genealogia, Joan Escobet ha tingut cura de detallar l’arbre familiar i documentar la majoria de les persones que surten a les 196 fotografies de l’obra, de la qual se n’ha fet una tirada inicial de 400 exemplars. «Essent fill de fotògraf, em fa mal quan veig que no hi ha els noms dels qui hi surten o la firma de l’autor», reconeix Escobet, que lamenta cada cop que «veig una fotografia del meu pare signada com a ‘autor desconegut’».

Un homenatge dels alumnes

Joan Escobet va digitalitzar el text memorialístic i ara l’edició del llibre fa possible el desig que Francesc va expressar per escrit: «Seria una satisfacció per mi, que algun dia algun dels meus fills o nets llegissin aquestes Memòries per tal de que veiessin les penúries amb que havíem viscut els seus pares, avis i besavis». De fet, ja són els besnets els qui tenen l’oportunitat de retrocedir amb la lectura a un passat que l’autor va anar rememorant entre els 75 i els 80 anys per plasmar-los al paper.

Farguell va començar a fer de llauner quan només tenia 12 anys, va opositar a mestre i va haver de fer servir l'enginy per escapolir-se de la guerra. «Els dos primers anys els va passar a Solsona fent la seva feina a l’escola, però al tercer perillava que el cridessin al front i ell no hi volia anar, un amic que treballava en un taller de la Generalitat, a Barcelona, li va dir que buscaven un electricista de cotxes i s’hi va presentar», explica Escobet: «ell, però, no en sabia res d’electricitat i cotxes, els ho va dir i li van donar feina de delineant». 

Els records de Farguell -oncle de l’exalcalde Jaume Farguell- expressats al llibre són un testimoni dels canvis urbans de Berga, de la Patum de principis de segle, de les cavalcades de Reis i de Sant Marc i de la creació del cos de Bombers el 1920, entre altres temes. Farguell va fer de mestre del 1932 al 1944 deixant un record inesborrable: el 27 d’octubre del 1985, 135 persones van assistir a l’homenatge que els antics alumnes li van retre a l’Hotel Gran Sol de Solsona.