Victoria Luengo: “M’encantaria ser una dona amb una autoestima fortíssima, però tinc inseguretat”

Victoria Luengo és la protagonista del monòleg ‘Prima facie’, de Suzie Miller, dirigit per Juan Carlos Fisher, que arriba del 29 de maig al 22 de juny al Poliorama de Barcelona després de girar per l’Estat. Luengo afirma que una de cada tres dones ha estat agredida sexualment: “És una ferida comuna que tenim totes les dones i això és el que explico a la funció”. L’actriu destaca que mai s’havia enfrontat a un text tan llarg damunt de l’escenari i s'alegra d'haver-se atrevit a fer-ho. En una entrevista amb l’ACN, diu que li agradaria “ser una dona amb una autoestima fortíssima” i dir que no li importa què opina la gent d’ella, però afegeix que té inseguretat. “Tenim una feina que està bé acceptar que l’opinió externa ens genera dubtes”.

Al monòleg ‘Prima facie’, Luego es posa en la pell de la Tess, una advocada exitosa, acostumada a guanyar tots els casos als quals s’enfronta, “una dona que li agrada molt la seva feina i que s’ha fet a si mateixa”. A la meitat de la funció, assenyala l’actriu, “una persona l’agredeix sexualment i comença a viure la vida des del punt de vista de víctima i no des de la mirada de l’advocada que defensava agressors sexuals”.

Admet que és cansat representar l’obra perquè és “una responsabilitat molt gran”. Luengo està una hora i quaranta minuts sola damunt de l’escenari i interpreta una desena de personatges amb “la intensitat emocional que representa” la història que s’explica. “Ara hi estic més acostumada perquè ho he fet diverses vegades, però quan vaig començar era molt impactant sentir tot el que sent el personatge. El cos no sap que ets actriu i t’endinses cada dia en unes emocions com l’angoixa i la por que el sistema nerviós es veu alterat”. Reconeix que al principi era dur i l’emoció la dominava, però a poc a poc ho va anar revertint.

Al final del monòleg, l’actriu diu a partir de dades contrastades que una de cada tres dones ha estat agredida sexualment. “El que explico a la funció és una ferida comuna que tenim totes les dones i encara que no t’hagi passat a tu, li ha passat a una amiga, a una germana o una cosina”.

Luengo se’n va adonar ben aviat que aquesta obra era més important que ella mateixa com a actriu. “Sempre vaig pensar que vindrien al teatre moltes dones que mereixen ser representades d’una manera honesta i el més important era la història en si i no com jo ho fes”.

L’actriu representa l’obra al Poliorama de Barcelona després de fer gira amb el muntatge, ser reconeguda amb el Premi Princesa de Girona Art 2024 i de l’estrena fa tres mesos de ‘Reina Roja’ a Prime Video. “Tenint clara la meva situació de privilegi i agraint moltíssim el meu moment vital i professional, ho estic portant amb molta alegria, perquè fa molts anys que lluito per dedicar-me” a la interpretació. Luengo assegura sentir-se molt agraïda per la bona època que està vivint com a actriu.

En aquest sentit, es mostra orgullosa d’haver-se atrevit a fer una obra com ‘Prima facie’. De fet, assenyala que és l’experiència “més bèstia” que ha tingut professionalment. Confessa que s’hauria pogut negar a fer l’obra per temor a no saber-ho fer. Reconeix que mai s’havia enfrontat a un text tan llarg dalt de l’escenari. “El temps et dona una seguretat per fer coses que ja has fet, però un monòleg d’una hora quaranta és una cosa molt bèstia”.

Luengo destaca que es va preguntar si seria capaç de fer-ho, si s’atreviria i no es moriria de por abans de pujar a l'escenari. “Al final ha anat bé, estic molt agraïda amb el moment professional i amb mi mateixa per atrevir-me a anar una mica més enllà”.

Reflexiona que la feina d’un artista és molt subjectiva, ja que a una persona pot agradar-li molt una actuació i a una altra, gens. “La nostra feina desgraciadament està molt condicionada per la visió externa”. Luengo assegura que li agradaria “ser una dona amb una autoestima fortíssima” i dir que no li importa el que la gent opini d’ella, però afegeix que té inseguretat i creu que és una cosa normal. “Tenim una feina on està bé acceptar que de vegades l’opinió externa ens genera dubtes i ens fa sentir inseguretat”.

“L’esforç per fer teatre és molt més alt que per rodar audiovisual”

L’actriu explica que està preparant coses per a després de la temporada de l’obra a Barcelona. “Em ve de gust fer una pel·lícula maca”, assegura. Luengo ressalta que l’esforç per fer teatre és molt més alt que per rodar audiovisual. “És molt dur fer teatre, estic girant sola per tota Espanya, amb una maleta, vaig sola, agafo un trena, arribo a Palència, dino sola, faig la funció, dormo, l'endemà hi torno i porto fent això cada cap de setmana fent una funció que parla d’una violació i és una cosa sacrificada”.